El fet que la gent s'hagi desplaçat poc, la disminució de l'activitat econòmica i el transport rodat reduït en molts casos pel teletreball, tot plegat ha provocat que aquesta nova realitat derivada de la COVID-19 estigui afavorint a una millora de la qualitat de l’aire. Aquest estiu els nivells d’ozó troposfèric (O3) a Catalunya han estat dels més baixos de la dècada.
El nombre d’incidències per O3 ha estat de 6 hores, respecte de les 56 de mitjana que s’han produït en els darrers 10 anys. Durant aquestes 6 hores, corresponents a 4 dies concrets dels 124 dies que dura la campanya, entre el 15 de maig i el 15 de setembre, s’ha superat el llindar d’informació a la població (180 µg/m3 en 1 hora), només en 5 punts de mesurament. Les superacions s’han concentrat durant el juliol, que és quan s’han enregistrat les temperatures més elevades. El llindar d’alerta (240 µg/m3 en 1 hora) no s’ha sobrepassat en cap moment.
Les superacions s’han concentrat durant el juliol, que és quan s’han enregistrat les temperatures més elevades. Per zones de qualitat de l’aire, la que ha presentat més superacions del llindar màxim permès ha estat la del Camp de Tarragona (Alcover i Reus), amb 2 hores, 2 dies diferents. La Catalunya Central també ha presentat 2 hores de superació, però concentrades en el mateix punt de mesurament a Manresa, mentre que en el cas de Barcelona s'ha superat en 1 hora a l'estació de Palau Reial.
L’ozó troposfèric i les seves conseqüències
L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament per una font a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions fotoquímiques causades per la llum solar i l’elevada temperatura, entre contaminants primaris. Concretament, l’ozó es crea quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), emesos bàsicament per la indústria i el trànsit, compostos orgànics volàtils, i una radiació solar intensa amb temperatures elevades. La seva formació està directament relacionada amb la meteorologia i això fa que els anys amb més superacions són els de més calor i radiació solar.
Tot i això, no és menys nociu que els altres i també s'ha de vigilar. L'ozó pot provocar sobre la salut de les persones, tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries. També pot produir altres problemes respiratoris com una major incidència i un agreujament de l'asma, la reducció de la funció pulmonar i una inflamació de les vies respiratòries. Els nivells elevats d'ozó també poden causar un increment de la mortalitat diària.
L'estiu, l'època crítica
El Departament de Territori i Sostenibilitat realitza cada estiu una campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya entre els mesos de maig i setembre. És en aquest període quan hi ha més possibilitats que aquest contaminant superi el llindar d’informació a la població o d’alerta. La raó és que en aquesta època les condicions meteorològiques, en concret, l’alta radiació solar, en faciliten la formació. Durant la campanya, s’informa de les superacions dels llindars perquè la població i les entitats adients puguin adoptar mesures preventives de protecció.