De viure a una casa a acabar a una barraca a causa de la crisi de la pandèmia del coronavirus. Aquesta és la història de Cinthia Yaritza Sosa, un dona de 38 anys d'Hondures i veïna de Barcelona que es va veure al carrer el passat 10 de juliol per no poder pagar el lloguer del seu pis. Segons detalla Metrópoli Abierta, la dona es va quedar sense feina i d'un dia per l'altre va acabar al carrer i es va instal·lar en una barraca de fusta situada en un vell campament prop de la futura estació de l'AVE de La Sagrera.
Cinthia va aterrar a Catalunya l'any 2017. Concretament a Girona, on va viure nou mesos abans de traslladar-se a Barcelona. A la capital catalana ha treballat en tota mena de feines: cambrera, cuidadora, ajudant de cuina o cangur. El passat mes d'abril, es va morir la dona que cuidava i es va quedar sense treball. Això va provocar que no podia pagar el lloguer. L'amo del pis li va perdonar dos mesos de lloguer però finalment la va fer fora.
«Em vaig plantejar ocupar algun local buit, però tenia por que la policia em poses pressa. No vull donar més problemes a la meva família», explica la dona al citat mitjà. La dona viu protegida d'una reixa i un cadenat juntament amb Youseff i Alfonso, dos nois de Marroc i Equador. En tot l'espai hi viuen al voltant d'una vintena de persones, que es troben rodejades de deixalles i tota mena d'electrodomèstics vells.
La família desconeix la seva situació
«Davant la família hem d'aparentar que estem bé, que tenim un sostre, menjar. Jo els hi dic que em trobo bé», explica Cinthia, qui parla habitualment amb la família gràcies a la connexió wifi i l'endoll que li cedeix la propietària d'un bar proper. Precisament, la mestressa de l'establiment també li ofereix menjar. El cas és que hi ha dies que Cinthia no té res de menjar i el pròxim 21 de setembre té una cita amb una treballadora de la Seguretat Social.
Una de les maneres de guanyar diners és vendre roba de segona mà perquè «a Espanya tiren roba en bon estat a la brossa». D'altra banda, neteja la roba a mà i es dutxa amb l'aigua recollida en una font amb garrafes. Per cuinar, té un forn i dos fogons que funcionen amb gas butà.
Per tot plegat, la dona explica que és una situació molt dura i que la seva idea no és viure sempre en aquest lloc. «Vull treballar, llogar un pis i viure en un habitatge digne, com ens mereixem tots», assenyala.