Nou gir inesperat sobre el suposat esborrament d'antecedents penals de l'imam de Ripoll. Fruit de les últimes informacions sobre que Abdelbaki Es Satty, cap dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, hagués estat confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), va sorgir l’especulació que els seus antecedents —va ingressar a presó quatre anys per tràfic de drogues— no constaven a les dades policials, com tampoc el seu contacte amb el CNI. En un nou recull de ‘La Vanguardia’ es mostra el motiu, segons aquest mitjà, pel qual en el primer informe realitzat pels Mossos d’Esquadra després dels atemptats hi consta aquesta manca d’informació sobre els antecedents d’Es Satty.
Per tant, les dades policials i judicials de l’imam de Ripoll i cap de la cèl·lula terrorista mai van desaparèixer ni van ser esborrats dels cossos de seguretat, tal com havien apuntat amb anterioritat altres mitjans, on s’informava que el CNI els havia esborrat per la suposada condició de confident d’Es Satty amb els serveis de seguretat.
Tampoc van desaparèixer els registres d’Institucions Penitenciàries, dependents del Ministeri d’Interior, on es conserven totes les visites que Es Satty va rebre a la presó. Especialment, les relacionades amb els agents de la Guàrdia Civil i del CNI, que es van fer amb la intenció «de convertir el pres en un confident dels serveis secrets», segons ‘La Vanguardia’. Tot i les converses, el mateix CNI sempre ha defensat davant les persones encarregades de la investigació dels atemptats gihadistes a Catalunya que els seus intents perquè Es Satty es fes informant dels serveis secrets no van ser fructífers.
«Una estreta relació amb presos considerats extremistes»
Els Mossos d’Esquadra van començar a elaborar un atestat sobre els fets el mateix 17 d’agost de 2017—dia dels atemptats— on s’especificava que Es Satty no tenia «registre de detencions per cap cos policial». Dos dies després, en un nou informe aquesta versió es va actualitzar per «en els Sistemes d’Informació Policial d’aquest cos no consten detencions». El mateix 19 d’agost, la direcció general de la Guàrdia Civil va remetre a l’Audiència Nacional un ofici on s’especificava que l’imam de Ripoll havia mantingut «una estreta relació amb presos considerats extremistes» durant la seva estança a la presó de Castelló I — on va ingressar del 3 de gener de 2010 fins al 29 d’abril del 2014 per un delicte contra la salut pública—.
El canvi en l’informe dels Mossos, que es va produir només dos dies més tard, és conseqüència, segons ‘La Vanguardia’, del fet que als agents no els hi constava a la base de dades de la policia catalana que Es Satty tingués cap antecedent, però si estava registrat a la Base de Dades de Senyalaments Nacionals (BDSN), un registre on consten les persones que poden suposar una amenaça per la seguretat ciutadana. Una base consultable per la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el Servei de Vigilància Duanera, les policies autonòmiques i locals.
La confusió amb l’esborrament dels antecedents de l’imam de Ripoll
Per què els Mossos no van consultar aquesta base de dades? L’explicació es remunta a un any i mig abans dels atemptats, quan un agent de policia de la ciutat belga de Vilvoorde va demanar informació sobre Es Satty a un company dels Mossos, ja que l’imam de Ripoll havia viatjat a Bèlgica i havia estat en contacte amb gihadistes. L’agent dels Mossos no va obrir cap investigació policial i, consultant la base de dades de la policia catalana, va certificar que no contestava cap antecedent d’Es Satty —els quals sí que estaven registrats a la BDSN—.
Més endavant, en el moment de realitzar l’atestat per informar el jutge de l’Audiència Nacional —després dels atemptats—, els agents catalans van recuperar la resposta a la consulta de la policia belga, i per tant van assegurar que no constava cap antecedent previ d’Es Satty. A més, en aquell moment, els Mossos només podien accedir a la base de dades de la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana a través d’una sol·licitud, el qual explicaria perquè no van poder tenir aquella informació des d’un inici.