Després de les eleccions generals d’aquest 10 de novembre, es torna a activar el procés administratiu i polític per aconseguir formar un govern i tirar endavant una investidura al candidat a la presidència. Un cop coneguts els resultats electorals, s’ha de posar en marxa aquest procés que marca les dates clau del calendari postelectoral.
Desembre serà el mes decisiu en el calendari postelectoral
A partir del 10-N, hi ha diverses dates importants, com el 3 de desembre, 23 dies després de les eleccions, dia en què es formaran les noves cambres. Encara que no s'han fixat tots els terminis, cal recordar certs dies que marcaran els passos per formar un govern:
-13 de novembre:
Des d’aquest dia i fins al 16 del mateix mes, es durà a terme l’escrutini general a les juntes electorals provincials. Es tracta d’un recompte públic que inclou els vots fets des de l’estranger per part dels ciutadans inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA).
-16 de novembre:
Amb els resultats definitius, les juntes electorals expediran les credencials perquè els diputats i senadors puguin acreditar-se al Congrés i al Senat.
-3 de desembre:
23 dies després de les eleccions es constituiran, a les deu del matí, el Congrés i el Senat. Els parlamentaris han d’escollir els presidents i les Taules de les Cambres, a més de jurar la Constitució. Un cop formades les dues cambres, s’obrirà la Catorzena Legislatura en democràcia.
El mateix dimarts, la persona que hagi obtingut el càrrec de President de la Cambra es reunirà amb el Rei per tal que aquest comenci una ronda de consultes amb cada partit i proposi un candidat a la investidura.
-12 de desembre:
Constituïdes les dues cambres el 3 de desembre, en cinc dies hàbils s'hauran de formar els grups parlamentaris de la cambra, que hauran de ser ratificats per la Mesa del Congrés, i la formació de la Junta de Portaveus. Es calcula que serà el 12 de desembre perquè hi ha dos dies festius entre les dues dates: el 6 de desembre, Dia de la Constitució, i el 9 de desembre, ja que a Madrid es passa al dilluns la festivitat de la Immaculada Concepció.
-Setmana del 16 de desembre:
Amb la formació dels grups parlamentaris i la Junta de Portaveus, es convocaran les sessions plenàries. S’intueix que aquella setmana podria celebrar-se el Debat d’Investidura, com a molt aviat i en cas que hi hagi acords entre grups parlamentaris.
Podrà ser investit el candidat que compti amb el suport de la majoria absoluta al Congrés, és a dir de 176 diputats, en la primera votació. En cas de no obtenir la majoria absoluta, pot accedir a la presidència 48 hores després si obté una majoria simple, que es tradueix en més vots a favor que en contra.
Per establir la primera votació de la investidura s’ha de tenir en compte la possibilitat d’una altra repetició electoral, perquè si dos mesos més tard d’aquesta data persisteix el bloqueig, les Corts s’hauran de dissoldre i convocar eleccions 47 dies més tard.
El resultat de la investidura marcarà dues possibles situacions
En cas que la investidura aconsegueixi els suports necessaris, el president del Govern podria prendre possessió del càrrec i nomenar els ministres el cap de setmana abans de Nadal. Tot i això, la Sessió Solemne d’Obertura de Legislatura, presidida pel Rei, no se celebraria fins al gener.
Però en cas que la primera votació de la investidura no aconsegueixi els suports necessaris, s’inicia un termini de dos mesos per a intentar-ho de nou. Si no hi ha cap alternativa viable en aquest temps, caldria dissoldre les Corts a mitjans de febrer i convocar eleccions de cara a l’abril.