Si agrupar vuit candidats diferents en un mateix escenari ja és un repte, pretendre articular un debat de fons entre tots ells és pràcticament un impossible. La màxima s'ha confirmat a Altafulla al vespre d'aquest dilluns, 20 de maig, i és precisament aquesta la conclusió central del 'macrodebat' altafullenc: no hi ha hagut debat.
[predef]enquesta-altafulla-252[/predef]
Les eleccions seran un cara a cara inevitable entre Fèlix Alonso i Jordi Molinera (Alternativa Altafulla i l'EINA, si preferiu defugir de personalismes), i el debat ha deixat clar que no existeix altre camí per llegir l'actualitat política actual del municipi. Els rols estaven ben definits des del primer minut, i fins i tot s'hi han accentuat: Alonso ha exercit d'alcalde, i el tàndem Molinera-Muntadas de cap de l'oposició. La resta de l'espectacle ha quedat en un discret segon pla.
El debat electoral d'Altafulla ha evidenciat el cara a cara entre Fèlix Alonso i Jordi Molinera
Més d'una cinquantena de persones han omplert a vessar la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Altafulla durant les més de dues hores de debat. De «debat». Els alcaldables han preferit recitar els seus programes electorals per convèncer a convençuts, tot sense sortir de les respectives zones de confort, i només han premut tímidament l'accelerador a l'hora de demanar el vot sobre la campana i ja en el temps afegit.
Els temps en què el debat marcava una campanya electoral han prescrit i caducat. Des de l'existència de les xarxes socials, el format ha perdut força. En una trobada de molt fluix nivell polític i argumental, només ha servit per fixar posicions ja sabudes i per recordar tòpics ja anunciats.
El debat municipalista s'ha menjat el to nacional, el bloc independentista no s'ha articulat de forma clara i tots els candidats s'han conformat amb sortir a empatar i a colar el seu discurs sense rebre gols. Els uns per experiència, els altres per inexperiència i la resta per estratègia. Un debat sense pena ni glòria.
L'alcalde Alonso (AA): un gestor d'estratègia conservadora
L'alcalde Alonso ha estat, probablement, el més rígid i defensiu de tots els candidats. Ha basat tots i cadascun dels seus torns de paraula a glossar obra i miracles del seu govern i a treure pit «de l'autoestima altafullenca» i de la feina feta durant el darrer mandat, on cal recordar que en cap moment ha pogut fer-ho en solitari. Primer, van manar sostinguts en l'EINA. Més tard, gràcies a la crossa del PDECat.
Per contra, l'EINA sí que ha buscat el cos a cos amb Alternativa durant tot el debat, però sense cap èxit: Alonso era un mur de frontó. Els republicans, que han partit les seves intervencions entre els coalcaldables Jordi Molinera i Alba Muntadas, s'han reivindicat com a caps de l'oposició i com a l'eix central de l'alternativa de canvi davant la candidatura de l'exdiputat d'En Comú Podem.
López Bofill (Junts per Altafulla) allarga la mà a l'EINA per formar «un govern republicà»
No ha estat un bon debat per Junts per Altafulla, on Hèctor López Bofill no ha estat capaç de posicionar la seva formació a la locomotora d'AA i l'EINA i s'ha hagut de conformar amb un lloc al segon vagó. L'alcaldable ha articulat el seu debat en clau nacional i ha allargat la mà a la marca local d'Esquerra per conformar plegats «un govern republicà que miri cap al futur». Ha volgut marcar diferències amb el llegat postconvergent de Pere Gomés i Xavier Rofas.
En el cas del PSC i Ciutadans, Imma Morales i Rubén Bea han sortit ben parats en optar per un debat municipalista i centrat on les sigles s'han anat difuminant. Tots dos aspiren a esgarrapar el darrer regidor en joc al Saló de Plens, i han assumit el seu paper amb voluntat constructiva i dialogant.
Vuit monòlegs sense comunicació entre ells: el debat d'Altafulla no ajuda als indecisos
Menys sort han tingut les candidatures de la CUP, el PP i Ara Altafulla, totalment esborrats del debat i, sigui pels nervis o sigui pel ritme, en cap moment han entrat al joc. Especialment desubicats els dos primers, més centrats en picabaralles estèrils que a fer arribar propostes concretes factibles. Ara Altafulla sí que ha aconseguit reclamar l'atenció d'AA i EINA avalada pel comerç local, però no ha estat suficient per marcar territori en un debat on la candidata Natàlia Sanz ha passat desapercebuda.
Alguna cosa falla quan la figura més destacada del debat és el moderador: un Albert Jansà àgil de reflexos a mig camí entre la fermesa professional i el somriure sorneguer. Ha hagut de fer ús de la ironia per demanar «que la sang no arribi al Gaià» en els moments més tensos, i ha garantit que tothom tingués l'oportunitat d'explicar el seu projecte per Altafulla a pocs dies per les municipals. El debat, però, no ha complert amb les expectatives: molt probablement, i atès a l'argumentari exposat, els indecisos seguiran igual d'indecisos.