El ministeri de Treball va impulsar fa unes setmanes les negociacions amb agents socials per aprovar una pujada del salari mínim interprofessional abans que acabés l'any. La intenció era aprovar la mesura avui, en l'últim Consell de Ministres de l'any, però al final el govern espanyol ha decidit ajornar la mesura, almenys fins a l'any que ve.
El Consell de Ministres reunit avui ha anunciat una pròrroga del salari mínim, fixat en 950 euros mensuals en 14 pagues, per ampliar el marge de negociació amb la patronal i els sindicats. La pròrroga no suposa una congelació, segons l'Executiu espanyol.
Segons fonts oficials, el salari mínim interprofessional es mantindrà en 950 euros, però se seguirà negociant la pujada en les pròximes setmanes. Una de les raons és que es vol donar seguretat jurídica als treballadors afectats pel salari mínim, que podrien quedar desprotegits a partir del 31 de desembre.
La negociació segueix encallada. Els sindicats adverteixen que no acceptaran una congelació, encara que estan disposats a negociar el ritme de la pujada. La patronal, però, es mostra contrària a un augment i creu que comportarà més acomiadaments en plena crisi. El govern espanyol, com a decisió que pugui acontentar ambdues parts, proposa una pujada simbòlica, del 0,9%, és a dir, 9 euros.
Davant la falta d'un acord, el govern de Pedro Sánchez ha proposat un ajornament, com ja va fer el govern socialista en funcions el 2019. Després de setmanes de negociacions, el 30 de gener es va assolir un acord que va portar a una pujada del 5,5 %, fins als 950 euros, i que es va començar a aplicar al febrer.
Posicions enfrontades
Amb la pujada que proposa ara el ministeri de Treball hi ha un enfrontament clar entre els agents socials, però també dins del mateix govern de coalició. El sector d'Unides Podem liderat per Pablo Iglesias pressiona perquè hi hagi una pujada, encara que sigui simbòlica, com un gest als treballadors en un moment de crisi.
La posició de Podem coincideix amb les demandes dels sindicats, que recorden que la pujada va en consonància amb l'objectiu d'arribar al SMI de 1.200 euros per posar-se al nivell d'altres països d'Europa.
Però el sector conservador, liderat per la vicepresidenta Nadia Calviño i el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, defensa la congelació dels salaris fins que la situació econòmica millori. Comparteixen la tesi dels empresaris segons la qual una pujada destruirà i frenarà l'ocupació. Però a més, volen utilitzar la congelació per llançar un missatge d'austeritat a Brussel·les.
Sánchez dona suport a Nadia Calviño
El ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, incideix en la importància d'apujar el salari als qui menys guanyen. I en aquest xoc de trens, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha posat de la banda del sector de Nadia Calviño i José Luis Escrivá, assenyalant que no és el moment més oportú per aprovar la pujada.
I no és la primera vegada. Les posicions conservadores s'han acabat imposant en les últimes decisions importants en matèria social, com la llei antidesnonaments, els talls de subministraments, la reforma de les pensions i el salari mínim.
Sánchez és conscient que ha de convèncer Brussel·les de la solidesa de sistema a Espanya, i això exigeix austeritat i reformes. El govern està pendent de rebre els 140.000 milions d'euros de fons europeu de recuperació. I per descomptat, ampliar els salaris ara o evitar la reforma de les pensions no seria un bon missatge de cara a Europa.
Però a més, aquestes petites victòries per al sector conservador del govern espanyol són també una forma d'imposar-se a les pressions exercides pel sector de Podem. Així, amb decisions com la del SMI, Pedro Sánchez mata dos ocells d'un tret: aconsegueix quedar bé amb Brussel·les i, al mateix temps, mantenir Pablo Iglesias sota control.