L'educació és un àmbit que, sovint, comporta debats intensos al plenari reusenc. Aquest divendres no ha estat una excepció, i una moció de Cs en suport a l'escola concertada ho ha evidenciat. A grans trets, la formació taronja ha fet seves les reivindicacions que les patronals i les famílies dels centres concertats ja havien expressat arran dels decrets que prepara el departament d'Educació.
La moció, dividida en cinc punts, només ha rebut el suport del govern municipal i del PSC en el primer i l'últim: donar suport al conjunt de centres públics, concertats i privats del municipi, i donar compte d'aquest acord al Govern català. Els altres tres, que eren el cos de la moció en si, han quedat rebutjats amb l'únic suport de Cs, el grup proposant. La CUP ha votat en contra de tots cinc com a rebuig de base a la intencionalitat de la moció.
PSC i CUP reclamen més recursos per a l'escola pública
Un dels punts conflictius dels decrets d'Educació és que es decidirà el volum de places disponibles a cada escola independentment de si són públiques o concertades, donant molt més pes a la zona a la qual cada centre exerceix de referència. Segons ha exposat Cs, es posa en perill el finançament d'aquests centres i, de rebot, assegura, la llibertat d'elecció de les famílies.
Des de la CUP, la portaveu Marta Llorens ha recriminat que «és una petició que ara se'n fa ressò Cs de l'escola concertada per una pèrdua de concerts i de finançament». Ha plantejat que cal mirar-se l'educació com un element social i no tant de manera individual perquè, apunta, el model concertat perpetua, si és que no incrementa, les desigualtats.
L'objectiu de fons del nou decret, segons ha exposat la Generalitat, és la lluita contra la segregació. En aquesta línia, ha explicat el portaveu del PSC Andreu Martín, «tots volem que les famílies puguin escollir entre les escoles que hi ha, i que tinguin recursos i mitjans; els únics centres de primària, que és on hi ha el volum més gran de segregació, que tenen tres línies són concertats, no n'hi ha cap de públic», ha focalitzat en el cas de Reus.
Ha recriminat, de fet, que en el redactat de la moció de Cs, «el punt quatre parla de garantir la voluntat dels pares i mares de poder accedir a la concertada, s'ha oblidat de la pública». Tampoc ha mostrat suport al cos de la moció el govern, qui s'ha posicionat a través del regidor d'Educació, Daniel Recasens.
El govern, per separat, defensa el decret i la concertada
«Parlar dels efectes d'un decret quan encara no és vigent em sembla, com a mínim, agosarat», ha etzibat. En clau més jurídica —tant ell com Débora García, portaveu de Cs, són advocats— «aquesta pretesa llibertat d'elecció de les famílies no és ben bé un dret, i en cap cas un dret absolut».
Per exemplificar-ho, ha afegit, «imaginem-nos que tots els infants decidissin preinscriure's a la mateixa escola; com hi cabríem i què en faríem de la resta d'escoles?». «El que es fa és protegir la possibilitat que s'esculli una escola que, en tot cas, no contradigui la confessió pròpia», ha aclarit.
Dels tres partits del govern, Junts per Reus ha volgut intervenir per separat, i ho ha fet la seva portaveu, Montserrat Vilella. Ho ha fet per aclarir els motius per no donar suport a la moció: «Si es tracta de fer una defensa de l'escola concertada, ens hi sumem, el que passa és que acabes veient que hi ha matisos que caldria precisar; pressuposem, per la trajectòria del seu partit, què poden voler dir, però podem no encertar-ho».
Tant la CUP com el PSC havien contraposat el pes de l'escola concertada respecte a la pública, i l'impacte que el model mixt té en el finançament del sistema educatiu i la segregació que hi ha. Vilella considera que no és just atribuir cap de les dues situacions al model concertat.