El model educatiu i d'escola concertada, l'accessibilitat i la inclusió de les festes o la rebaixa de l'IBI a qui instal·li plaques solars són alguns dels temes que han generat intens debat al ple de Reus d'aquest divendres. En una nova sessió plenària telemàtica, en aquest cas de sis hores i mitja, també s'ha anunciat que s'atura l'ús i la compra de màquines d'ozó per desinfectar espais municipals, s'ha comunicat que l'Ajuntament retornarà les quotes dels cursos i tallers dels Centres Cívics de Reus suspesos pel coronavirus i s'ha repetit el debat sobre si és legítim, adequat o legal que l'Ajuntament formi part de l'Associació de Municipis per la Independència.
L'organització del ple, primera discussió de la jornada
Abans gairebé d'iniciar la sessió plenària, la CUP ha volgut fer constar que consideren que tant el govern com la resta de l'oposició els veten poder presentar més de dues propostes per sessió plenària. El funcionament habitual del ple de Reus estableix que cada grup municipal pot presentar un màxim de dues mocions, una mesura que, el mes passat, no es va complir.
Tal com han recordat Marta Llorens i Edgar Fernández, portaveu i regidor cupaires, la situació d'emergència sanitària, econòmica i social va ser justificació per poder presentar tres propostes en lloc de dues. Una situació que, en junta de portaveus, s'ha aprovat que aquest divendres no es repetís.
Llorens ha afirmat que «no entenem que es justifiqui el fet que hi hagi una organització interna a l'Ajuntament i es prioritzi això vers la motivació i l'exercici de responsabilitat d'un grup de l'oposició com és la CUP per portar propostes de caràcter excepcional per donar solucions a la ciutadania; no va ser un acord de portaveus, es va vetar poder aportar propostes per part de la CUP».
La resta de grups, tant del govern com de l'oposició, han respost que no s'ha vetat cap grup, sinó que s'ha votat i aprovat mantenir el límit de dues mocions per partit. Andreu Martín, portaveu del PSC, ha exposat que «aquí estem en igualtat de condicions i aquesta igualtat l'hem posat en les dues mocions, podrien ser tres, quatre o 27?, sí, però vam dir dos per poder fer un ple sense que s'allargui tant en el temps, en algun lloc hem de posar el límit».
Dubtes sobre l'eficàcia de la bonificació de l'IBI
Al ple d'avui s'ha retut compte a l'oposició del tancament del pressupost municipal del 2019, que ha deixat un superàvit de 3,1 milions d'euros que, novament, s'ha reivindicat poder destinar al Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus. Per fer-ho cal que el govern de l'Estat autoritzi els Ajuntaments a disposar lliurement del superàvit propi.
També s'ha ratificat la intenció del govern de bonificar l'IBI d'aquells propietaris que instal·lin plaques solars a casa seva. La mesura no es considera suficient per part de l'oposició, que tampoc hi ha votat en contra perquè ho considera un petit pas endavant.
Per la CUP, segons ha exposat la regidora Mònica Pàmies, «aquesta bonificació ens sembla un pas de formiga en el foment de l'energia verda». La crítica que es fa des de la formació cupaire és que l'estalvi que suposa per a les famílies és poc en comparació amb el cost de la inversió.
Segons ha detallat Pàmies, les plaques solars o la instal·lació fins i tot d'un acumulador pot implicar entre 7.000 i 22.000 euros, una inversió que, apunta, no s'amortitza fins al cap de quinze anys. Ha comparat el que es planteja Reus amb el que es du a terme a Vilafranca del Penedès. Calcula que les famílies reusenques es podran estalviar 800 euros mentre que les vilafranquines, 2.500.
Una mesura «simbòlica»
«Aquesta és la diferència entre una ajuda ben plantejada i una d'improvisada», ha etzibat Pàmies. Ha conclòs, de fet, que «la mesura sembla més pensada per casos industrials que per habitatges individuals». En una línia similar s'ha mostrat Cs per boca de la seva portaveu, Débora García.
Ha considerat que «hauria d'haver-se establert un termini major pel que fa a la bonificació, és simbòlic». La proposta del govern és que la bonificació de l'IBI, que anirà del 30% al 50%, s'apliqui durant dos anys, un període massa curt des del punt de vista de la formació taronja.
Tampoc el PSC ho considera suficient segons ha reblat la seva regidora Carmina Pozuelo: «evidencia que queda molta feina per fer en instal·lació de mecanismes d'energia verda; també considero que és simbòlica perquè segueix sent una qüestió de consciència pròpia i amb una despesa important».
A tot plegat, el regidor de Medi Ambient reusenc, Daniel Rubio, ha respost que «hi ha una aposta decidida de l'Ajuntament de Reus; l'exercici 2020, el subministrament de la llum de la via pública i dels edificis municipals és 100% produïda amb fonts renovables».