El 2019 s'ha tancat amb superàvit a l'Ajuntament de Reus. Entre consistori i organismes municipals suposa 3,1 milions d'euros que el govern vol destinar, majoritàriament, a mesures per fer front a la crisi que arriba, però per fer-ho necessita que l'Estat permeti les administracions locals disposar lliurement d'aquests diners.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
«La crisi ens ha agafat desprevinguts a tots, però a Reus ens ha agafat amb els deures fets», assegura l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer. Acompanyat de la regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, han presentat la liquidació del pressupost municipal. Una liquidació que també reflecteix, segons ha destacat Pellicer, una reducció de vuit punts percentuals en la ràtio legal d'endeutament, que ha sigut del 52,88%.
Desgranat per entitats, l'Ajuntament de Reus ha generat un superàvit de 2.767.412,62 euros, que són els que el govern local vol destinar a mesures per pal·liar els efectes de la crisi. Els organismes autònoms, que no poden transferir els respectius superàvits a l'Ajuntament, han liquidat els pressupostos amb 9.352,44 euros l'Agència Reus Promoció, 224.971,77 l'Institut Municipal Reus Cultura i 129.973,58 euros l'Institut Municipal de Formació i Empresa.
El topall, 500.000 per a polítiques d'emergència
D'aquests 3,1 milions d'euros de superàvit, se'n volen destinar 2,5 a «polítiques necessàries pes pal·liar els efectes de l'emergència social i sanitària» segons explica el govern. El problema, tal com el plantegen des de fa setmanes Pellicer i Caballero, és que la llei que regula les administracions locals i les seves finances no ho permet.
Està limitat al 20% de tot el superàvit el volum que es pot destinar a qualsevol partida que no sigui una inversió. «Els Ajuntaments necessitem invertir tot el que considerem dels nostres estalvis», reclama l'alcalde de Reus. Actualment s'ha previst començar a destinar el topall màxim, 500.000 euros, a aquestes polítiques.
«La resta del superàvit el tenim disponible a l'espera que el govern de l'Estat ens permeti destinar-lo a compensar l'import de la davallada d'ingressos municipals, o a la creació d'un fons de reactivació per dinamitzar el sector productiu», manté Pellicer. Considera que és la bona gestió municipal el que ha permès tenir aquest superàvit i, per tant, cal confiar-hi per gestionar-la.
Assegura, de nou referint-se al govern central, que «els Ajuntaments no podem fer front a una crisi com aquesta amb les mans lligades, necessitem disposar del nostre esforç; els romanents no es generen perquè sí ni tots sols», sentencia. En la mateixa línia s'ha mostrat, durant la compareixença de premsa telemàtica, la regidora Mariluz Caballero.
Una «sòlida situació financera»
Caballero ha destacat algunes de les dades d'aquesta liquidació del pressupost que, demà, passarà pel plenari municipal. La regidora d'Hisenda n'ha destacat el període mitjà de pagament a proveïdors, que situa en 8,9 dies, i ha confirmat que els comptes permetran mantenir la partida de 6,5 milions d'euros de la partida d'inversió.
Ha recordat, també, que s'han contractat 15,5 milions d'euros en pòlisses i crèdits per fer front a la situació de l'Ajuntament de Reus i les empreses municipals, que han deixat de percebre fins a un milió d'euros al mes per la suspensió o l'ajornament d'alguns impostos i taxes.
Per tot plegat considera que Reus compta amb una «sòlida situació financera consolidada any rere any». Ha explicat, també, que es compleix el principi d'estabilitat pressupostària i que la ràtio legal d'estalvi net es va situar, l'any 2019, en l'1,83%, que suposa gairebé dos milions d'euros.