El Ministeri de Defensa no fa marxa enrere i uns 1.200 aspirants a suboficials començaran a arribar diumenge al Pallars Jussà per fer les proves a l'Acadèmia militar de Talarn, tot i les queixes dels alcaldes de la comarca. «És una qüestió de salut pública i no de política», ha dit l'alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases. La delegació del Govern a l'Alt Pirineu ha convocat una reunió per demanar explicacions a l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials i els seus responsables han informat que els militars arribaran amb una declaració jurada que es troben bé, se'ls prendrà la temperatura i l'ús de mascareta serà obligatori.
En cas d'un comportament social «inadequat», dins o fora de l'Acadèmia, se'ls sancionarà i no podran optar a la plaça. La delegada del Govern a l'Alt Pirineu, Rosa Amoròs, ha dit que aquesta informació «arriba tard» i sense temps de reaccionar. La decisió és del Ministeri de Defensa i «està presa», ha sentenciat Amorós.
A la reunió d'aquest divendres, convocada per Amorós, també hi han assistit els alcaldes del Pallars Jussà, els responsables de Salut a l'Alt Pirineu i dels Mossos d'Esquadra perquè ha considerat que havien d'estar informats de l'arribada de 1.200 persones i dels protocols que l'Acadèmia havia preparat. Dels 1.200 aspirants a suboficials, uns 300 s'allotjaran al recinte de l'Acadèmia i la resta en establiments turístics del Pallars Jussà i comarques veïnes.
Cases ha demanat als veïns de Tremp que segueixin fent el mateix que fins ara: «rentat de mans, distància física i ús de mascareta». Si es compleixen tots els protocols acordats per l'Acadèmia, Maria Pilar Cases creu que «no hi ha d'haver cap risc».
Diverses entitats, en contra de l'arribada dels militars
Les seccions pallareses de l'ANC, Òmnium, els CDR i els Consells Locals per la República també han mostrat la seva «preocupació» i «desacord» per l'arribada dels aspirants a militars des de diversos indrets de l'estat espanyol. En una carta enviada a tots els ajuntaments del Pallars Jussà i al PROCICAT de la Pobla i Tremp consideren «irresponsable» aquesta mobilitat massiva. Les entitats argumenten que «un rebrot en aquest context suposaria el desbordament dels serveis sanitaris i posaria en risc la població que hi viu».