Quan li agradem a algú i ho sabem, sembla que tots els nostres defectes i allò que no ens agrada de nosaltres mateixos queda en un segon pla. Aquesta persona que se sent atreta per nosaltres s’ha fixat en altres aspectes de nosaltres que valora més i que directament hem passat per alt; cosa que no vol dir que no hi hagi qüestions que tampoc acaba d’aprovar.
Si algú va darrere de nosaltres, ens sentim afalagats i augmenta la nostra autoestima, que és al cap i a la fi el judici sobre el valor de la nostra persona. D’altra banda, l’autoimatge, o la percepció de les nostres característiques físiques (altura, pes, etc.), aparença o forma de vestir, també es veu reforçada. Així doncs, directament o indirectament, transmetem la nostra millor cara.
A vegades aquesta atracció és corresposta i d’aquesta sorgeixen romanços passionals que no van més enllà d’un bonic record; o que fructifiquen i desemboquen a relacions sentimentals de llarga durada. En altres ocasions, senzillament acaben en desastre.
Ara bé, què passa quan una de les dues parts no sent el mateix? Hi ha persones que van darrere d’algú amb qui no té cap possibilitat d’èxit i malgrat això, encara continuen insistint. D’altra banda, existeixen també altres persones amb una necessitat gens sana d’alimentar el seu ego deixant que qui té interès per elles s’arrossegui i els afalagui contínuament, malgrat saber que mai aconseguiran res més.
Intentarem explicar per què els individus ‘agradats’ busquen constantment l’admiració i per què l’interessat no pot deixar d’anar darrere d’ell, intentant desxifrar quin és el paper de cada participant d’aquest joc de dependències.
Dependència emocional: ‘Ni amb tu, ni sense tu’
Aquesta és la crua realitat a la qual moltes persones s’enfronten: estimar a una persona o sentir atracció per qui no vol res més que una senzilla amistat. Existeixen els qui amb força enteresa saben quan és el moment de deixar d’insistir un cop saben el que hi ha. Però altres individus, en lloc de fer-se a un costat i centrar-se a altres coses de la vida, continuen insistint malgrat no obtenir més que rebuigs de manera contínua.
Per què succeeix això? L’explicació està a la dependència emocional. Aquesta s’observa quan qui la pateix sent una necessitat, gairebé patològica segons quins casos, de rebre afecte, afalacs i l’aprovació de l’altra part.
Com succeiria amb una persona amb problemes de consum de drogues o alcohol, la dependència emocional fa servir mecanismes de reforç positiu. L’efecte que rep el dependent emocional davant qualsevol mostra d’afecte per petita que sigui, és el mateix que un alcohòlic en prendre alguna cosa, o el d’un drogoaddicte consumint.
Les persones dependents emocionals senten que han de ser el centre d’atenció dels altres en qualsevol àmbit, inclòs el sentimental i el de parella; no poden permetre que els del seu voltant no estiguin pendents d’ells les 24 hores o que tinguin altres interessos. El dependent emocional sempre tractarà de drenar les energies de la resta, així que compte de convertir-nos en un instrument pel seu gaudi.
Quan dues persones són dependents emocionals
I si dues persones dependentes emocionals no són parelles i una d’elles se sent atreta per l’altre i aquesta altra no? Doncs estem davant d’un cas de codependència emocional: una relació en què s’estableix un vincle comú que es retroalimenta per ambdós costats. No es busca res més que l’esforç propi mitjançant la instrumentalització de l’altre. D’aquesta manera és com es manté aquesta unió de convivència.
A les relacions de codependència emocional, la persona interessada voldrà qualsevol mostra d’afecte que vingui de la persona estimada com a recompensa a la seva devoció; i això enfortirà la seva idea que ha de romandre sempre fidel al costat de qui li agrada (o darrere, segon es miri).
Això li servirà de pretext a l’altra persona estimada per seguir comportant-se de manera que mantingui ben lligat a l’altre, així que seguirà premiant-lo amb petites dosis afectives per aquesta finalitat. Com es veu, el cercle viciós es nodreix pels dos bàndols.
La persona desitjada fingirà un interès genuí pel seu admirador/a, fent que l’altre mantingui viva la seva il·lusió mitjançant aquestes petites recompenses. De vegades, l’individu atret veu que està sent manipulat i pot o no fer alguna cosa al respecte; però en altres ocasions, no li interessa adonar-se’n.
La qüestió és que cap del dos pot desenganxar-se, ja que es neguen a perdre aquest pilar de suport que l’altra persona suposa per a ells.
Explicació de la dependència emocional
Es creu que els dependents emocionals són així degut a una autoestima baixa que provoca que s’infravalorin davant de la resta i es considerin inferiors. Com per si mateixos són incapaços de percebre’s de forma més o menys positiva, temptegen a la resta per aconseguit que això augmenti.
La dependència emocional es manifesta a pràcticament tots els àmbits de la vida de la persona que la pateix. Com anteriorment s’ha comentat, un dels voltants on es pot percebre fàcilment és en el de les relacions.
Freqüentment, el dependent emocional tendirà a emparellar-se al llarg de la seva vida amb persones dominants en les quals pugui sotmetre’s i enganxar-se. Això accentuarà la situació, ja que qui exerceix el rol dominant, també s’estancarà més en el seu comportament.
De la mateixa forma es podrà observar aquesta actitud subordinada en el treball, amb la família o els amics, però expressada d’altres maneres, encara que sigui d’una mateixa naturalesa.
Les noves vies dels dependents emocionals
Estem deshumanitzant-nos entre tots a poc a poc sense saber-ho o sense poder evitar-ho? Volem creure que encara queda gent que genuïnament bona i altruista, que no actua només amb l’objectiu d’aprofitar-se dels altres per intentar suplir certes mancances emocionals.
No obstant això, el panorama que observem al nostre voltant sembla força descoratjador. Les xarxes socials són ara un altaveu ideal perquè els dependents emocionals llencin la seva crida d’ajuda desesperada a totes les direccions.
La publicació massiva als seus perfils de fotografies, frases supèrflues i opinions personals a la recerca de ‘likes’ i comentaris positius d’’amics’ i ‘seguidors’ és la nova via per omplir el buit existencial que aquests individus emocionals no aconsegueixen durant les seves interaccions amb la resta de persones.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘Caracterurbano’.