JxCat, Crida Nacional i PDeCAT. Tres maneres diferents de definir un mateix espai polític que, en les últimes eleccions, sembla haver-se desdibuixat. És possible que tal descomposició generés confusió als votants, tot i que les bases moderades de la formació assenyalen clars culpables de la derrota a les generals i a les municipals de l'hereva de CiU, ara sobiranista i liderada per Carles Puigdemont.
Existeix un descontentament generalitzat al si del partit, segons avança 'El Periódico', que es traduirà en una mena de revolució interna un cop es constitueixin els ajuntaments el pròxim 15 de juny. Els neoconvergents denuncien la deriva del partit que els ha portat a la fallida i apunten, sobretot, a la falta de concreció com a clara culpable, entre altres llastres: «No tenim una marca clara, ni lideratge, ni missatge. Estem a la vora de l'abisme». Volen recuperar l'hegemonia de Convergència.
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
Puigdemont, marca per si sola
Les mateixes fonts segueixen enumerant els motius que els han portat a fer fallida. Assenyalen la deriva de la formació cap a un independentisme radical, que ha generat falta de contingut polític en els programes electorals. I critiquen també l'aparició de la Crida Nacional per la República, amb Puigdemont i «fidels seus» al capdavant, per haver «desorientat» els militants. La defineixen com una «fantasmada», un «instrument fallit que s'està desfent».
I és que Puigdemont s'ha erigit gairebé com una marca individual que vetlla ja per interessos diferents, que tenen a veure més amb Europa, expliquen els neoconvergents. L'expresident de la Generalitat s'ha convertit en una figura potent, símbol del catalanisme, però, segons les fonts, deslligada dels interessos polítics del partit, que els ha portat a la «pèrdua de votants», el que explicaria el contrast entre la 'victòria' de Puigdemont que s'imposava a Catalunya en les europees i la clara derrota de JxCat als comicis municipals.
De les paraules que reprodueix el mitjà citat de les fonts se'n desprèn un clar desànim generalitzat a les entranyes del PDeCAT, on es lamenta que ERC hagi pres el relleu dels moderats, assumint alhora el diàleg sobiranista.
Les pèrdues reals dels neoconvergents
El PDeCAT compta amb perdre tres de les quatre diputacions provincials i molts consells comarcals. «Només hem resistit allà on els nostres alcaldes han fet campanya amb missatge municipalista, no parlant només d'independència», referint-se a ciutats com Reus, Figueres o Martorell. A Barcelona, són cinquena força amb cinc regidors, perdent-ne la meitat que havia aconseguit Trias el 2015.
A més, JxCat no tindrà grup propi al Congrés i estarà al mixt, com anunciava la presidenta, Meritxell Batet. La decisió s'ha pres per unanimitat i Batet ha justificat que es pren aplicant el reglament perquè la formació no compleix els dos requisits possibles: arribar als 15 diputats o aconseguir el 15% de representació a totes demarcacions on es presenta.
Pactes amb el PSC si convé
Donades les dades poc optimistes, les bases del PDeCAT es preparen per actuar i capgirar la situació, segons destapa el mitjà citat. I d'entre totes les mesures que prendran, la més significativa és la possibilitat real de pactes amb el PSC en alguns municipis com Calella o Premià de Mar, per exemple, demostrant un clar trencament amb el discurs oficial que instava a evitar acords amb «els partits del 155». «S'ha acabat, a cada ajuntament farem el que convingui», avisen les fonts.
Buscaran també la convocatòria d'un congrés extraordinari, una mena de consell nacional per recuperar el discurs de partit i forjar lideratge polític. Després del fracàs electoral, les bases del partit plantegen recuperar Convergència sota el nom JxCat.
Rumors que Artur Mas podria liderar el canvi
Segons les fonts, el canvi passa per reunificar tots els sectors que formaven Convergència, aconseguint de nou l'espai polític que va des del centredreta liberal fins al centresquerra socialdemòcrata, apostant per programes polítics potents sense centrar-se només en la lluita contra la repressió de l'Estat i en el sobiranisme.
I el mitjà citat apunta a Artur Mas com a possible candidat a encarar la deriva. Per la seva banda, el president del PDeCAT, David Bonvehí, encara no s'ha pronunciat al respecte. Sí que ho va fer un dia després de les eleccions municipals, donant per consolidada la marca de JxCat i reivindicant la presència del seu partit dins de la candidatura: «JxCat ha estat una bona marca gràcies als candidats del PDeCAT». Falta per veure com reben els dirigents de la formació la revolució interna que sembla estar-se coent.