Els temps canvien. És quelcom inevitable. Si passegéssim per una ciutat com Barcelona fa trenta anys veuríem com s'ha capgirat pràcticament tot. La Rambla n'és el clar exemple. Només els teatres i el mercat de la Boqueria semblen conservar l'essència de temps passats. Ara, amb turistes per tot arreu, el centre neuràlgic de la ciutat comtal sembla haver claudicat definitivament.
El darrer exemple és desnonament dels antics ocellaires de la Rambla de Barcelona. Aquests van rebre a finals de gener una notificació que els informava que se'ls faria fora de la Rambla a finals d'aquest mes de febrer.
Això els situaria en la propera setmana aproximadament, ja que en la notificació no consta una data exacta. El portaveu del col·lectiu i paradista majoritari de les antigues ocelleries, Javier Cuenca, continua defensant que les llicències estan vigents i reclama a l'Ajuntament de Barcelona diàleg «real» i una solució negociada.
Els ocellaires s'hi resisteixen
Els ocellaires han presentat recurs d'alçada contra aquesta notificació i han demanat la mediació judicial en el conflicte. Recorden, a més, que es va presentar un segon contenciós que està pendent de resolució. Per això, demanen a l'alcaldessa, Ada Colau, que s'avingui a dialogar i negociar abans de prendre cap decisió, més encara quan defensen que no s'ha resolt el conflicte judicial.
En aquest sentit, ha apuntat que la Sindicatura de Greuges de Barcelona també va instar el Consistori a dialogar.
Cuenca explica que després d'això se'ls va convocar un cop per demanar què voldria cada paradista per marxar de la Rambla. Ha afegit, però, que des de llavors l'única resposta que han rebut és la notificació del desnonament.
«Una estratègia de pressió»
Cuenca insisteix a defensar que les llicències no van caducar l'any passat i apunta que la pressa en desnonar-los només s'entén per una «estratègia de pressió».
A més, explica que l'afectació de la remodelació de la Rambla no arribaria al tram on estan els antics ocellaires fins al 2029, motiu pel qual tampoc entén la pressa perquè marxin.
Per últim, afirma que si finalment han de marxar de la Rambla que sigui "de mutu acord". En el seu cas, assegura que no vol marxar de les parades que té, en les que ja treballava el seu avi, però afirma que tampoc vol un desnonament i recorda que el que està en joc és la feina de 100 famílies.