El símbol conegut amb el nom d'estrella de David té sis puntes i amaga un significat místic d'allò més rellevant. Aquest símbol del judaisme rep una gran varietat de noms, des de segell de Salomó, talismà de Saturn, hexagrama, triangle doble, estrella de sis puntes... No li falten pas els noms!
De fet, és una estrella atemporal farcida d'història, que li confereix sentit tant al present com al passat i al futur. A dins transporta una energia molt important, del poder dels mots de la Bíblia i dels números de la creació. Ara bé, encara que apareix en unes històries que ens parlen del rei David o en una font de l'Índia, no s'ha pogut esbrinar amb claredat quins són els seus orígens.
Tot seguit parlarem, entre altres coses, dels orígens d'aquest símbol, així com dels usos i de les propietats que se li atribueixen.
El sentit místic de l'estrella de David: propietats i usos
El segell de Salomó o hexagrama constitueix la base de l'estrella, un símbol antic que s'ha fet servir durant la història no només pels jueus, sinó que també se n'han servit druides, mags àrabs, cabalistes i, fins i tot, alguns satanistes.
Dins de l'ocultisme, aquesta estrella no només resulta inseparable de la de cinc puntes o pentagrama: en realitat, només n'és la part amagada, l'oposat.
Podem veure aquesta estrella de sis puntes com una doble piràmide: el triangle ascendent simbolitza el principi positiu i, en el cas del descendent, és un símbol del principi negatiu. Molta gent, de fet, considera que equival al conegut símbol del yin i el yang.
Igualment, algunes persones contemplen l'estrella de David com una conjunció entre allò que és femení i allò que és masculí, i veuen que els dos triangles estan entrellaçats per fer una evocació de l'acte sexual, entre una força que seria passiva i una altra que seria activa, en funció de l'esquema del yin i el yang que hem esmentat.
D'entre els seus usos i propietats, en destaca de quina manera el culte satanista empra l'estrella de David per tal de dur a terme la representació de la xifra 666, que segons l'Apocalipsi 13 seria el nombre de l'anticrist perquè guarda tres figures de sis: sis cares de l'hexàgon, sis triangles i sis punts. La màgia negra fa servir aquesta estrella, i hi ha una gran quantitat de manuals d'encanteris que fan una descripció dels rituals per tal de dur a terme la invocació dels dimonis de l'hexagrama.
Com és que se li diu estrella de David?
Aquest símbol rep el nom d'estrella de David perquè s'atribueix al monarca David que, segons la Bíblia, va ser el primer monarca que Déu va posar al damunt de la Terra. La proesa més coneguda d'aquest rei és la d'haver mort el gegant Goliat amb l'ajuda d'una pedra que li va enviar a través d'una fonda. Aleshores, va esdevenir un monarca d'allò més combatiu.
Les sis puntes de l'estrella de David són el símbol dels sis dies que Déu va trigar a crear el món. La tradició, de fet, ens indica que aquest símbol hauria constat a l'escut del monarca David, que servia per posar-lo a resguard dels seus adversaris. Es tracta d'una tradició que ens ve d'Efesis 6:16, dins de la Bíblia, on es diu el següent: «Poseu-vos sobretot l'escut de la fe, capaç d'apagar tots els dards encesos del Maligne».
Si antigament fèiem referència al fet que l'hexagrama és igualment conegut amb el nom de segell de Salomó és precisament perquè Salomó, fill de David, va fer que el combat entre el seu progenitor i el temible gegant quedés gravat en un anell que duia aquest símbol i que simbolitzava el combat entre el cel i la terra. Un altre sentit místic de l'estrella de David, de fet, és la conjunció entre l'energia de la terra i la del cel.
L'estrella de David i la connexió que té amb el poble jueu
La tomba del rei David es troba als afores de la part antiga de Jerusalem i diàriament la visiten centenars de fidels del judaisme, que es postren al seu davant per tal de fer les seves pregàries. Ara bé, la connexió entre aquesta figura i el poble jueu va posar-se igualment de manifest a través de la conquesta del continent europeu que el dictador Adolf Hitler va provar de posar en marxa al llarg del segle XX: al llarg del fosc període en què va perpetrar el terrible holocaust que va infligir un patiment enorme als jueus, Hitler va obligar a identificar totes les persones jueves per mitjà d'una estrella groga amb sis puntes que haurien de dur al damunt de la roba.
En el moment en què es va crear l'estat d'Israel, l'estrella de sis puntes que apareix a la bandera escollida va esdevenir-ne el símbol. Actualment, l'estrella de David es mostra com una clau del coneixement que fa que la gent pugui acostar-se a Déu, des d'un símbol que pot arribar a ser distintiu o, fins i tot, infame.
No fa gaire es va descobrir una representació de l'estrella de David a l'interior d'un santuari jueu a Tàrent, una metròpoli de la Itàlia meridional, en concret en una tomba del segle III dC. La primera aparició de la seva denominació la trobem en uns textos jueus del segle XX, escrits per Judah Hadassi, que deia que rere el nom de cadascun dels àngels hi trobem «l'Escut de David» —que és una de les denominacions que rep l'estrella de sis puntes.
Hi ha diversos experts que afirmen que l'estrella de David és una figura d'allò més complexa i entrellaçada que, en realitat, no consta de sis cantons sinó de dotze, perquè en realitat no la formarien dos triangles superposats sinó que la constituirien sis altres triangles de mida petita que emanarien de l'hexagrama del centre. Es tractaria doncs d'una estrella amb dotze cantons, que faria referència a les dotze tribus que hi ha a Israel.
Explicació alternativa sobre l'estrella de David
Per a la creació del món, segons la Càbala, Déu va emprar set blocs de construcció espirituals que constitueixen els seus set atributs de tipus emocional. Com a resultat d'això, la creació en el seu conjunt reflecteix els set atributs essencials: la severitat —«guevurá»—, l'harmonia —«tiferet»—, el regne —«Maljut»—, la perseverança —«Netzach»—, la Fundació —«Yesod»—, l'Esplendor —«Hod»— i la bondat —«jesed».
Els set compartiments de l'estrella de David representen aquests set atributs. La base seria Yesod, que és el compartiment central, i les arrels de la resta d'atributs emanarien d'aquest atribut central.
