Des de sempre hem sentit a parlar sobre els antulls de les dones embarassades. Especialment, sobre la ingesta d'aliments que abans d'estar embarassades no eren del seu gust, però arran d'aquest sí.
Un estudi identifica els mecanismes neuronals responsables dels antulls durant l’embaràs.
La recerca, feta en femelles de ratolí, mostra que l’embaràs indueix una reorganització dels circuits relacionats amb la motivació i el desig que impulsen a menjar productes dolços i calòrics.
Els antulls persistents poden comportar problemes per al nadó
Els antulls persistents de la mare afecten el metabolisme i els circuits neuronals que regulen la ingesta d’aliments de la descendència.
Fet que pot comportar un augment del pes, ansietat i trastorns alimentaris en els fills.
Segons els resultats de la investigació, durant l’embaràs, el cervell de les femelles de ratolí experimenta canvis en les connexions funcionals dels circuits de recompensa, així com dels centres gustatius i sensoriomotors.
A més, igual que les dones embarassades, les femelles de ratolí són més sensibles als dolços i desenvolupen conductes d’ingesta compulsiva d’aliments calòrics.
L'ansietat pel menjar desapareix
Els investigadors van observar que els nivells de dopamina, així com l’activitat del seu receptor D2R augmentaven al nucli accumbens, una regió cerebral implicada en el circuit de recompensa.
Aquestes cèl·lules neuronals, i la seva alteració, també serien les responsables de l’aparició dels antulls, ja que l’ansietat pel menjar, típica de l’embaràs, va desaparèixer després de bloquejar-ne l’activitat.
Barcelona fa història i bat el rècord d'assistència mundial en un partit de futbol femení
S'aplica per primera vegada a Catalunya
L’Hospital de Sant Pau ha aplicat per primera vegada a Catalunya una nova tècnica per tractar l’acalàsia en infants.
Una malaltia minoritària que impedeix la relaxació normal del múscul inferior de l’esòfag i dificulta el pas dels aliments fins a l’estómac.
Amb aquesta tècnica la intervenció dura poc temps, de forma que el pacient pot prendre líquids al cap de 12 hores i sòlids en pocs dies.
Un nen de 14 anys, el primer intervingut
El primer pacient intervingut ha estat un nen de 14 anys que patia acalàsia amb disfàgia, impedint el pas de qualsevol aliment des de l’esòfag fins a l’estómac, i causant vòmits, regurgitació d’aliments i pèrdua de pes.
En ser menys invasiva, la intervenció quirúrgica s’ha realitzat en una hora i el pacient s’ha recuperat molt més ràpid.
Com es fa l'operació?
La tècnica s’anomena POEM i permet arribar a la zona de l’esòfag afectada introduint un endoscopi amb càmera a través de la boca del pacient.
Es fa una primera incisió a nivell de mucosa i submucosa fins a la musculatura i, després, una segona vertical fins a arribar a l’estómac.
El Doctor Carlos Guarner, cap clínic de la Unitat d’Endoscòpia del Servei de Patologia Digestiva, ha liderat l’equip multidisciplinari que ha dut a terme aquesta intervenció, on també hi han participat cirurgians pediàtrics del Servei de Pediatria.
Segons Guarner, la nova tècnica permet que el pacient «pugui tornar a casa al cap de 24 hores de l’operació».