La Covid-19 ha causat més d'1,6 milions de contagis a Espanya i 46.038 morts. Però cada vegada queda més clar que el dany del coronavirus va més enllà dels dies que dura la infecció perquè produeix seqüeles a llarg termini. Unes conseqüències que en el cas dels pulmons es tradueixen en danys gairebé irreversibles en molts casos.
La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) crida l'atenció sobre els efectes del coronavirus a llarg termini, en constatar el mal que produeix la malaltia en els òrgans vitals dels pacients que superen la malaltia. Els metges confirmen que el coronavirus deixa greus seqüeles al cor, al cervell, pulmons i també a la salut mental, amb independència de la gravetat de la infecció. Tots els esforços se centren ara a valorar l'abast de les lesions, com es produeixen i en quins pacients.
Amb aquest objectiu, la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i els col·lectius d'afectats per la Covid persistent han elaborat una enquesta amb pacients que han superat la malaltia. Els resultats mostren que el coronavirus ha deixat a la meitat dels pacients 7 àrees danyades.
La majoria d'aquestes seqüeles tenen a veure amb alteracions neurològiques, problemes amb l'aparell locomotor i afeccions respiratòries, digestives, cardiovasculars, dermatològiques i otorrinolaringològiques, a més de conseqüències psicològiques i emocionals. Tot i que més estrany, també hi ha problemes a l'olfacte a llarg termini.
Malgrat això, hi ha quelcom que preocupa especialment als metges, i és el dany profund als pulmons dels pacients que han superat la Covid. L'abast de les lesions s'ha pogut mesurar gràcies a una tècnica de ressonància magnètica desenvolupada per les Universitats d'Oxford i Sheffield, al Regne Unit.
Aquesta innovadora tècnica utilitza gas xenó hiperbolitzat que deixa al descobert les lesions que produeix el coronavirus als pulmons, molt més greu del que es pensava fins ara. La tècnica permet als pacients inhalar el gas durant una ressonància magnètica, i s'ha pogut explorar un grup de deu pacients entre 19 i 60 anys.
La persistència dels símptomes de la Covid durant mesos després de la infecció es tradueix moltes vegades en dispnea i cansament persistent, quelcom que ha fet sospitar als metges sobre el dany a llarg termini que pot provocar la malaltia. L'estudi realitzat amb el gas inhalat aporta novetats interessants de l'impacte del coronavirus als pulmons.
Sense danys aparents
Vuit dels deu pacients tenien dificultats per respirar i fatiga després de recuperar-se. A més, cap d'ells havia estat ingressat a l'UCI ni havia necessitat ventilació mecànica. De fet, en les exploracions habituals no es van detectar anomalies als pulmons dels malalts.
Han estat els escàners els que han aconseguit localitzar àrees als pulmons on l'aire no flueix de manera habitual, el que indica lesions en aquests òrgans. L'estudi inicial, tot i que limitat a un grup reduït de pacients, mostra indicis d'un problema greu i per això es portarà a terme un experiment més exhaustiu amb 100 pacients.
Els resultats de l'assaig poden marcar un abans i un després de la SARS-CoV-2 perquè fins ara es considera un risc elevat de malaltia greu i de mort per persones majors de 60 anys. Si es descobreix que el dany pulmonar s'estén a un grup d'edat més ampli, estaríem davant un nou escenari.
Els resultats confirmen les sospites dels metges, que veuen cada dia com persones que van estar infectades segueixen tenint problemes per respirar o cansament extrem 9 mesos després de recuperar-se. Els investigadors assenyalen que «és possible que estiguem obtenint una idea de per què alguns pacients tenen símptomes molt després d'haver sortit de l'hospital i quan altres proves són normals».
Aquestes situacions produeixen desconcert entre la comunitat sanitària, que és incapaç d'explicar per què un pacient sense dany aparent a les proves rutinàries mostra mesos després lesions de gravetat i gairebé irreversibles. Una impotència que es trasllada també als pacients, amb proves que surten bé tot i tenir símptomes persistents.
Els nous estudis pretenen resoldre els dubtes sobre aquesta qüestió i permetre als pacients afectats beneficiar-se de tractaments eficaços. De moment, la innovadora tècnica del gas ha permès detectar una afectació prolongada de la capacitat pulmonar per transferir oxigen.
Els investigadors expliquen que «la ressonància magnètica ofereix un mitjà únic per obtenir imatges del deteriorament de l'intercanvi de gasos als pulmons i saber a què es deu». Això permetrà esclarir els efectes del coronavirus als pulmons, establir quant duren els símptomes i identificar la causa de la seva llarga duració. EL següent pas consistirà a fer noves exploracions que s'analitzaran al detall amb un software capaç d'identificar parts del pulmó que poden haver estat afectades pel virus i que no són visibles amb les tècniques normals.