Científics de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona han localitzat entre els minerals d'una col·lecció, dos fragments del meteorit que va caure el 25 de desembre de 1704 sobre la Ciutat Comtal, que es va convertir en el setè més antic que es conserva al món. La troballa dels dos fragments, de 50 i 30 grams de pes, que publica la revista "Meteoritics and Planetary Science", s'ha produït mentre els experts documentaven les col·leccions científiques del gabinet de curiositats de la família Salvador, una brillant família de botànics de Barcelona.
L'article científic inclou l'estudi i l'anàlisi del meteorit, i una investigació històrica sobre el paper que la seva entrevista va tenir en la Guerra de Successió espanyola, quan les 5 de la tarda del dia de Nadal de 1704 una enorme i estrident bola de foc va caure del cel, i va impactar als afores de Terrassa (Barcelona), el que, segons els historiadors, va causar una gran alarma entre la població. Segons la investigació, el bòlid, conegut amb el nom de 'meteorit de Barcelona', es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona i, fins ara, es creia que no s'havia conservat cap fragment.
El 7è més antic del món i el 3r més antic d'Europa
El 'meteorit de Barcelona' va donar lloc a les prediccions i supersticions, i a més, els dos bàndols de la Guerra de Successió el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en el seu favor, mentre que els seguidors de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d'Àustria. L'estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments del meteorit formaven part de les òrbites de Mart i Júpiter. Segons els investigadors, el meteorit és el setè més antic que es conserva en tot el món i el tercer més antic preservat a Europa.
La família Salvador: grans col·leccionistes
Els dos fragments del meteorit s'han trobat en un pot de vidre mentre es documentava la Col·lecció Salvador. En el pot, també hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual s'intuïen les paraules 'pedra' i 'va caure' i el nombre '1704'. La família Salvador van ser botànics que, des de començaments de segle XVII fins a mitjan segle XIX, van reunir una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i va mantenir un gabinet de curiositats a la seva farmàcia del carrer Ample de Barcelona.
Els gabinets de curiositats van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van tenir un paper fonamental en l'elaboració i transmissió del coneixement sobre la naturalesa durant tres segles. L'espai del carrer Ample ja no existeix, però l'Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic amb gairebé 5.000 plecs, uns 14.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència; tot això d'una extraordinària vàlua científica.