No hi ha dubte que el desenvolupament de les vacunes contra la Covid en un temps rècord ha estat tot un assoliment per a la ciència. S'ha pogut aconseguir en molt pocs mesos, la qual cosa normalment porta anys i anys de recerca i de proves, primer en animals i finalment en humans.
Tot gràcies a una gran innovació que s'ha aplicat per primera vegada en aquestes vacunes, l'ARN missatger. Aquest, que ha estat utilitzat tant per Pfizer/*BionTech com per Moderna, el que permet és que siguin les nostres pròpies cèl·lules les que reaccionin i evitin que un agent extern, com un coronavirus, entri en el nostre cos. Les vacunes normals el que feien era generar anticossos per a combatre el virus amb microorganismes afeblits i similars a aquest.
Aquest gran avanç no hauria estat possible sense la recerca que va dur a terme la bioquímica hongaresa Katalin Karikó, la considerada descobridora d'aquesta mena de vacunes. El seu treball va ser clau per a desenvolupar-les tan ràpidament i per això ella no té cap dubte sobre la seva eficàcia.
En una entrevista concedida el diari 'El País' no va posar en dubte el gran èxit que tindrà la campanya de vacunació, que ja ha començat en bona part del món. Admet que ella no té «gens de por» i que ja s'hagués vacunat, si fos possible: «Si no fos il·legal, ja m'hauria injectat en el laboratori, però a mi sempre m'ha agradat seguir les normes».
A més s'atrevia a llançar un missatge d'optimisme sobre com afectarà l'arribada de les vacunes i la posterior vacunació massiva al futur de la pandèmia. «Aquestes vacunes ens trauran d'aquesta pandèmia. A l'estiu probablement podrem tornar a la platja, a la vida normal», assegurava en el diari citat.
La investigadora intenta també transmetre un missatge de confiança en aquesta mena de noves vacunes envers les quals encara existeixen molts interrogants i dubtes. «L'ARN és una cosa completament natural que es fa a partir de nucleòtids de plantes. No s'utilitzen ni bacteris ni gens desconegut. Els prototips ja fa més de 10 anys que estan usant-se i són completament segurs», explicava.
El seu èxit on uns altres van fracassar
Però encara que les vacunes de Pfizer o Moderna s'han aconseguit en menys d'un any, el camí per a desenvolupar la tecnologia en què estan basades ha estat molt més llarg. Karikó admet que durant molt de temps rebia «rebuig rere rebuig» per a poder finançar la seva recerca.
I ella no va ser l'única que es va trobar amb aquesta barrera. Un altre pioner en aquesta mena de recerca, el cap de la Iniciativa de Medicines Innovadores, Pierre Meulien, explica com un equip d'investigadors francès que va haver de parar els seus treballs en 1993 per falta de finançament. «Tothom pensava que era una bogeria, que no funcionaria», afirma.
Altres com el membre Escola de Medicina de la Universitat de Washington a Saint Louis, David Curiel, confirmen que els seus equips van ser els primers a desenvolupar una bovina ARN que no va interessar a l'empresa amb la qual col·laboraven. «Ens va dir que la vacuna no tenia futur», afirmava.
Va haver de ser Karikó la que ja en els anys 2000 aconseguís l'atenció de les farmacèutiques. Va entrar en el grup de treball de l'expert en el virus VIH Dreiss Weissman. En ell, l'any 2005 van descobrir que canviant una lletra de la seqüència genètica es podia evitar la inflamació que generaven aquest tipus de vacunes.
Després d'uns primers rebutjos, Moderna va comprar aquestes patents el 2010. L'any 2013, faria el mateix BioNTech, empresa on Karikó és ara vicepresidenta. Finalment, el desenvolupament d'aquesta recerca seria clau per a les tan esperades vacunes contra la covid.