Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Una investigadora russa, treballant en un laboratori en la recerca de la vacuna contra el coronavirus

Descobriment espanyol clau contra el coronavirus: «Era un enigma i l'hem resolt»

Un equip científic de la Universitat de Leiden, liderat per una investigadora espanyola, ha desxifrat una de les principals claus en la replicació del coronavirus

Una investigadora russa, treballant en un laboratori en la recerca de la vacuna contra el coronavirus
Un equip de científics ha trobat una de les claus de replicació del coronavirus | Europa Press

Montse Bácerna i el seu equip de recerca de la Universitat de Leiden, a Holanda, han resolt un dels enigmes que envolta a la replicació dels virus d'ARN, entre els quals es troba el coronavirus. El grup de científics ha descobert on es troba la sortida del material genètic del virus replicat, la qual cosa li capacita per a convertir-se en virus nous que recorren l'organisme i l'infecten.

La viròloga ha explicat que «per a explicar la seva troballa, publicada al setembre en la revista Science, cal partir d'una idea bàsica: 'El virus, el que vol és infectar cèl·lules, fer còpies de si mateix per a propagar-se per l'organisme'», ha apuntat en una entrevista per a 'Nius'. És a dir, en el moment en el qual el virus entra en la cavitat d'una cèl·lula, aprofita per a fer còpies de si mateix i donar vida a nous virus. En paraules de la investigadora, «és el que es diu replicació, i és el procés que fa anys que estudiem».

L'equip de Bárcena utilitza la criomicroscopia per a observar amb detall com es replica el virus dins de la cèl·lula. L'espanyola explica que «aquest virus utilitza una estratègia molt curiosa: arriba a la cèl·lula i la modifica. És com si arribessis a casa del veí i la remodelessis per complet, creant noves habitacions... i en una d'elles, tranquil·lament i en privat, et poses a fer les replicacions del genoma».

La conclusió extreta de l'explicació de la investigadora es basa en el fet que el virus treballa per a amagar l'ARN del sistema defensiu de les cèl·lules i evitar així la resposta immunitària. «L'estratègia és molt bona i molt avantatjosa per al virus», assevera l'espanyola.

Enigma resolt

Aquest descobriment necessitava conèixer si existia un camí que conduís al material genètic replicat des de l'interior de la cèl·lula fins a l'exterior perquè la teoria cobrés sentit. Semblava que l'habitació en la qual el virus es copiava no tenia porta. «Aquesta habitació és el que anomenem un orgànul replicatiu, un espai compost de vesícules de doble membrana», explica la científica.

«El curiós és que, fins ara, quan l'havíem mirat, no trobàvem cap porta, cap via de sortida, i ens tenia a tots desconcertats», deia. Sense aquesta via, l'estratègia del virus no cobrava sentit perquè no podia accedir a la resta de l'organisme. Però Bárcena ha donat amb la clau. «Ara hem descobert aquesta porta, la via de sortida. Hem confirmat que la replicació es fa aquí dins, i sí que hi ha portes».

La troballa de la científica espanyola revela que en l'espai on el virus es replica hi ha una macromolècula que permet la sortida a l'ARN. «Aquesta macromolècula té forma de canal, que travessa les dues membranes i serveix de sortida per a l'ARN replicat», afirma.

L'equip de la investigadora ha resolt l'enigma. «No teníem ni idea de quin era el camí de sortida. Ara ja ho sabem. Hem trobat la porta per la qual surten les còpies de l'ARN per a viatjar a una altra part de la cèl·lula, que és on s'assemblen els virus nous», preparats per a moure's per l'organisme.

Equip especialitzat en coronavirus abans de la pandèmia

La científica explica al mitjà en qüestió que «ja treballava en coronavirus abans que estiguessin de moda». Sense anar més lluny, aquest descobriment va ocórrer abans que es decretés la pandèmia sanitària. La seva primera publicació sobre aquesta mena de virus data del 2008, tot i que els primers resultats de les seves recerques van veure la llum el passat estiu. «Quan va arribar la pandèmia, estàvem escrivint l'article, i de sobte tothom va començar a estar interessadíssim», diu.

Bárcena se sent orgullosa dels resultats del seu treball. Confessa: «És un dels millors treballs que he fet en la meva vida. Abans, gairebé havia d'explicar per què treballava en coronavirus. Ara, cada vegada tenim més suport». No obstant això, l'experta en aquesta mena de virus assumeix que «és una troballa molt important, però és només una hipòtesi, en ciència cal provar-lo tot. Veiem que el canal és prou gran perquè l'ARN passi per aquí, no hi ha dubte. Però no ho hem comprovat encara, estem en això».

Un pas endavant de cara al futur

El descobriment de la viròloga és clau a l'hora d'entendre com el SARS-*CoV-2 infecta l'organisme de les persones. Segons argumenta Bárcena, la troballa de les replicacions del virus és important «perquè si interferim en qualsevol pas dels quals dona el virus dins de la cèl·lula, i el bloquegem, podem evitar la propagació. Així que, si en el futur aconseguíssim bloquejar aquest canal i impedir la sortida de l'ARN, bloquejaríem el procés. I a més, sense afectar la cèl·lula, només al virus».

No obstant això, a l'equip encara li queda un llarg camí. El següent pas, diu la científica, «serà entendre com funciona aquest canal, perquè saber-ho és l'única manera d'intentar interferir en el procés, de bloquejar-lo. Hem vist que hi ha porta, però ens falten moltes coses per saber... entendre com s'obre, com es tanca, quina és la clau, si és només una via de sortida o també d'entrada... és un treball a llarg termini».

Tots els tipus de coronavirus funcionen igual. En paraules de Bárcena, «estem convençuts que és una estratègia comuna, i això és bo, perquè quan arribem a entendre bé com funciona i com bloquejar-la, ens valdrà per a aquest i per a nous coronavirus». La investigadora espera trobar els resultats abans que arribi la vacuna. Però, encara que no succeís així, són bones notícies de cara a un futur perquè, assegura que «els coronavirus estaran 'molestant-nos' recurrentment. Conèixer bé aquest procés té interès molt més enllà d'aquesta pandèmia».