Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pla general de l'atenció en una de les UCI de l'Hospital Josep Trueta de Girona

El descobriment d'uns investigadors catalans que permetrà tractar millor els pacients greus de Covid-19

L'estudi ha estat dirigit pel grup de Malalties Neurometabòliques de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL)

A poc a poc, anem coneixent més coses sobre la Covid-19. La ciència continua fent la seva feina per tal de trobar la millor manera de contrarestar el virus que ha paralitzat mitja humanitat des de fa més d'un any. L'última novetat a escala científica prové de Catalunya. I és que un estudi del grup de Malalties Neurometabòliques de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i de Medicina Interna de l'Hospital Infanta Leonor de Madrid ha realitzat un descobriment que obre la porta a pronosticar millor l'infecció i encertar més el tractament adient que han de rebre els pacients més greus afectats pel virus.

Els investigadors han confirmat la presència d'autoanticossos contra la citocina interferó 1 com a indicador d'un mal pronòstic de coronavirus. Concretament, l'estudi demostra que el 10% dels pacients amb Covid-19 severa presenten anticossos neutralitzants contra la citocina interferó tipus 1. Però, què és un interferó i quina importància té respecte al coronavirus? L'interferó és una proteïna antivírica, que actua com a barrera contra un virus. Són proteïnes de senyalització similars a les hormones que són essencials en la defensa contra les infeccions víriques.

Per tant, la presència d'aquests anticossos impedeixen el bon funcionament de la resposta antiviral del mateix cos i constitueixen un factor de risc a presentar major gravetat. Estudis previs havien apuntat que la citocina interferó tipus 1 podria estar tenint un paper clau en el desenvolupament de les formes més severes de Covid-19. Ara, aquesta investigació duta a terme per IDIBELL -amb la col·laboració del laboratori de Paul Bastard i Jean Laurent Casanova a Rockefeller University de Nova York i Imagine Institute a París- demostren que un 10% dels pacients amb formes greus havien desenvolupat anticossos propis contra aquest important interferó. A més, estudis paral·lels van demostrar que les mutacions en la via de senyalització d'aquesta citocina també estaven relacionades amb Covid-19 severa.

Per si no n'hi hagués prou, aquest tipus de resposta immune és encara més important en la lluita contra el coronavirus, ja que el mateix virus té mecanismes per reduir la producció d'interferó per part de les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, en les persones amb anticossos contra aquesta citocina, els efectes se sumarien i el virus passaria inadvertit per a les defenses de l'organisme.

Així doncs, els resultats de l'estudi apunten que detectar autoanticossos contra l'interferó a l'arribada a l'hospital podria ser de gran utilitat per seleccionar aquells pacients amb més probabilitat de patir hiperimmunitat (tempesta de citocines) i acabar a l'UCI. Això permetrà adaptar-los el tractament, per exemple, intensificant l'administració d'interferó exogen.

La genetista i cap del grup de l'IDIBELL, la doctora Aurora Pujol, diu que l'estudi confirma «no només la prevalença dels autoanticossos en un nombre important de pacients amb pitjor pronòstic, sinó que els correlaciona amb biomarcadors ja en ús clínic i en subratlla el valor predictiu».