A partir del dia 27 d'abril, els menors d'edat —o almenys alguns— podran començar a sortir al carrer malgrat el confinament decretat arran del coronavirus. El Govern de la Generalitat va presentar una proposta que no pot aplicar, però el govern central ha acabat anunciant, encara sense concretar de quina manera es durà a terme, un pla de desconfinament infantil.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Al centre de tot plegat, els infants, que van ser dels primers col·lectius afectats amb la suspensió de les classes presencials a partir del 13 de març. Fa més d'un mes que són confinats a casa seva, sovint amb pares i mares que treballen a distància o presencialment, i amb l'afegit que no s'ha acabat d'estandarditzar de quina manera s'havia de seguir el curs escolar.
La necessitat del desconfinament infantil
Per tractar fins a quin punt o per quins motius és necessari que la infància compti amb un pla de desconfinament, TarragonaDigital ens hem adreçat al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya a través de la seva delegació territorial a Tarragona. La pandèmia de Covid-19 i les mesures aplicades poden impactar de manera substancial en els infants.
La doctora en psicologia Montse Domènech, vocal de la junta rectora, ho té clar: «els nensnecessitensortir i moure's, és necessari i no és una excusa dels pares que no puguin amb els nens a casa». Afegeix, però, que «jo no em vull posar en què han de fer o com ho han de fer, perquè ells necessiten córrer, però també hi ha unes limitacions pel que fa a la distància social».
De fet, apunta, «amb el confinament caldria veure cada cas, en funció de si tenen més espai, o si tenen jardí, o terrassa, o si en canvi viu en un pis sense balcó». «Els nens poden fer moviment a casa? Sí, però no és el mateix», posa en relleu.
Els condicionants, explica, depenen molt de l'edat de la canalla, però a grans trets necessiten sortir «per una banda per moure's, però també pel benestaremocional; els nens han d'estar emocionalment bé, com tothom, però especialment en aquestes etapes del desenvolupament».
Les evidències científiques, exposa, mostren que l'impacte positiu que pot tenir l'exercici físic en la capacitat d'aprenentatge. «L'assignatura de gimnàstica sovint s'ha menystingut, i en canvi és vital, i no s'ha de fer els divendres a la tarda, s'ha de fer entre classes». «Després de la gimnàstica el cervell està més preparat per treballar amb atenció, i la neurociència diu que els aprenentatges s'assoleixen més».
El procés de desenvolupament infantil
La doctora Domènech concreta aquesta necessitat de sortir de casa en la canalla de menys de set anys. «Això vol dir que a partir dels set anys no cal que surtin? No, han de sortir igual, però el desenvolupament és molt important en aquestes primeres etapes». «Els nens de 0 a 7 anys fan un desenvolupament global», afegeix.
«És més important en aquestes etapes; ho és en totes, però en aquesta hi ha un desenvolupament més gran, el que s'assoleix en aquestes primeres etapes, ho veiem després», explica Montse Domènech. Afirma que el desenvolupament infantil se sol dividir en tres àmbits, «el motriu, el socioafectiu i el cognitiu; aquests tres àmbits estan interconnectats, el nen s'ha de veure com un tot».
No es pot entendre una àrea del desenvolupament ignorant les altres, segons exposa, i és per això que és necessari que la canalla pugui sortir de casa. No tant per les setmanes actuals, que també, sinó pel que pot suposar per al desenvolupament futur de la infància. «Com més petits són, més important és aquesta interrelació de les àrees», sentencia.
«Dels 0 als 3 anys el desenvolupament que hi ha és enorme, i l'altra gran etapa és fins als set anys», resumeix. «L'evidència científica de la neurociència diu que cap als 7 anys es realitza la poda neural, que vol dir que totes les connexions sinàptiques s'han establert, i aquelles que són menys útils, el cervell se les carrega, per dir-ho d'alguna manera», continua.
«Per això es diu que a partir dels set anys són més difícils alguns aprenentatges, com els idiomes, que s'aprenen millor abans», posa d'exemple la doctora Domènech. A més, en alguns casos concrets, la situació pot ser especialment complicada. Si les característiques de l'habitatge són condicionants importants, l'estructura familiar també.
Situacions familiars complicades
Treballar a distància implica que pares i mares siguin a casa, però no que tinguin més temps que ocupar-se dels seus fills. Si bé Montse Domènech descarta que la reivindicació del desconfinamentinfantil sigui producte d'un cansament per part dels adults, sí que admet que hi pot haver situacions complicades.
«Hi ha una etapa molt complicada de la infància que és als dos anys, tant que en podem dir l'adolescència dels nadons, és l'època de les rabietes; una família amb nens de dos i quatre anys, per exemple, s'ha de veure desbordada, òbviament, perquè aquests nens necessiten moure's, ja són rebels en una situació 'normal', doncs en les circumstàncies actuals encara més», posa d'exemple.
La interacció social: l'altra gran mancança
Si el moviment i l'exercici físic són necessaris per als infants, també ho són les relacions socials. Les interaccions familiars, o les relacions socials a l'escola o a la via pública van quedar aturades amb el confinament. «El que està clar és que els nens necessiten una interacció social que ara mateix no la podem donar d'una manera i l'hem de donar d'una altra».
«Si ara no la poden fer de la manera habitual, la poden fer a través d'una pantalla, que es vegin molt amb els avis, amb la família, si pot ser amb els companys de classe...», exposa Montse Domènech. «El que els nens troben a faltar molt és l'escola, i potser no per les classes, des del seu punt de vista, però sí per les relacions socials, per les interaccions», exposa.
El perill de les pantalles
La situació actual comporta altres perills que poden afectar negativament el desenvolupament infantil, tal com explica la doctora Domènech. «L'altre perill és el de les pantalles; si sortim també estarem menys temps davant d'una pantalla i no forçarem la vista a curta distància o a mitja distància».
Aquest aspecte, de fet, en porta associat un altre, de risc. «Els adults que estem amb nens també hem d'intentar que no tinguin una sobreinformació, perquè pot generar angoixa, i no només en la canalla, també en els adults».
És per tot plegat que, insisteix, és necessari el desconfinament infantil, tot i que Montse Domènech prefereix no aventurar-se a fer propostes o recomanacions, precisament, perquè no es pot mirar només des del punt de vista de la psicologia infantil.