Fa uns dies, mentre anava a passejar amb la meva amiga Mixeta posada en una mena de sarró que portava el meu humà (està malaltona, pobreta) i passàvem pel carrer de la Unió, ens va aturar un senyor que, molt polidament, em va preguntar: "Per casualitat, no serà vostè el qui escriu de tant en tant a TarragonaDigital? Sí que va cobert amb la mascareta, però aquesta deu ser la Kedi, oi? És inconfusible, sap? Amb aquest morret de raça indefinible...". Evidentment el meu humà va dir que sí, que érem nosaltres i que ens havia aconseguit a adopcionvg@gmail.com, i que érem dues de les seves tres muses (dues felines i una humana).
Aleshores, el senyor va i ens comenta que havia llegit el darrer article on parlava del carrer d'Orosi i que, aprofitant l'avinentesa, ens volia fer una pregunta: "No hi hauria manera de fer que canviessin el nom a aquest carrer?". Resulta que ens havia aturat a la cruïlla del carrer del Governador González. Sorpresos, Mixeta, el meu humà i jo ens miràrem i ell replicà amb un "Per què?", a la pregunta. Bé, jo vaig fer «Marramuuu?» i Mixet, «Marrameau?». Aquella persona ens va mirar de fit a fit i va exclamar: "Ves, per què hem de mantenir vestigis franquistes a les nostres vies urbanes! No fa pas gaire vaig llegir un article en una revista que deia que estava dedicat al qui fou "gobernador civil i Jefe Provincial del Movimiento, camarada José González-Sama"... I no és el primer cop que ho he vist escrit a la premsa!".
Mixeta, el nostre humà i jo ens veiérem en la precisió d'il·lustrar al nostre amable interlocutor i, de passada, treure del seu error a les persones que s'han empassat el que alguns plumífers mal informats han escrit per aquests diaris i revistes de Déu. "Doncs, senyor, aquesta placa no recorda un capitost de l'anterior règim". "Ah, no?", va fer el nostre desconegut demandant. "Aquesta placa honora la memòria d'una altra persona. La del brigadier (quelcom així com els actuals "generals de brigada") José González, que va morir el 28 de juny de 1811 a les escales de la Catedral, defensant Tarragona, de la qual n'era el governador militar, de l’assalt de les tropes napoleòniques". "Ah, jo creia que...", feu compungit el bon senyor.
El meu humà el va consolar dient: "Miri, aquesta mateixa pregunta va ser formulada fa un piló d'anys a l'alcalde Josep Maria Recasens i Comes, el primer batlle democràtic del postfranquisme i excel·lent historiador, autor entre altre obres, d'un magnífic llibre sobre la guerra "del Francès" a Tarragona, i va respondre el mateix que nosaltres". Obro un parèntesi sobre el senyor Recasens, del qual —ara que posen el seu nom a un Arxiu— cal dir que va tenir el valor de penjar-li dues vegades el telèfon a l’Alfonso Guerra, quan aquest pretenia dir-li què havia de fer a Tarragona. Dubto que ningú ho hagués fet a tot l’Estat. Tanco parèntesi. Aquell senyor ens va donar les gràcies per haver-lo tret del seu error i, quan ens acomiadaven cordialment, va i diu: "Saben? Aquestes equivocacions s'evitarien posant sota el nom del carrer una breu nota biogràfica sobre el mereixedor d'aquest honor. Hi ha moltes ciutats que ho fan. Jo ho he vist a Barcelona, a Londres i fins i tot en algun carrer de nova denominació a la mateixa Tarragona. No costaria pas gaire!".
Vam dir que sí, que era una bona pensada, digna de ser traslladada a les nostres autoritats municipals. Ara, parlant de trasllats i recordant allò que ens ensenyaven quan anàvem a Doctrina (no a Catequesi com ara): "La ignorància vencible és un pecat". S'ho haurien d'aplicar els qui escriuen per al públic sense haver-se informat abans adequadament. Paraula de Kedi.