La Tarragona de les dues velocitats no sembla tenir aturador, i tampoc els riscos que això comporta. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de la darrera projecció demogràfica a 30 anys vista que ha elaborat l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), amb especial atenció a les vulnerabilitats de les comarques que no només estan patint amb més força la progressiva despoblació, sinó que no donen amb la fórmula per revertir un procés de regressió amenaçador. L'horitzó no desfà els núvols. De fet, els enfosqueix.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
L'IDESCAT assenyala una tendència progressiva, compartida sense fissures arreu de Catalunya, a habitar llars cada cop més petites i per a menys persones. Segons les estimacions de l'institut, a mitjans de segle un 35% dels habitatges del país seran de dues persones, mentre que els unipersonals es dispararan al 30% del total —gairebé el doble del volum actual—. El gran detonant seria el creixement demogràfic que s'espera en les pròximes dècades, apuntalat per l'augment inevitable de l'esperança de vida, i les llars de tres persones o més cada cop seran una fórmula menys habitual de convivència.
Les comarques de litoral viuran el principal creixement de la població dels pròxims 30 anys, segons l'IDESCAT
La previsió, però, posa el focus en el cas específic de la Terra Alta. La comarca ebrenca, un dels grans representants d'aquesta Tarragona interior i cada cop més despoblada, és l'únic punt de tot el país que va camí de, malgrat aquesta tendència favorable, perdre llars familiars en les pròximes dècades respecte a avui. De cara al 2033, l'horitzó concret que marca l'estudi, la Terra Alta podria perdre prop de 200 llars familiars i la seva població podria minvar en un 9%, una amenaça sense comparatiu possible arreu del país.
Els riscos de la progressiva desertització de la Terra Alta no són nous, ni un exercici de ciència-ficció. L'economista local Juan Gallardo ja apuntava que «comarques com la Terra Alta es troben en un procés clar de despoblació i desertització, i això encara s'agreujarà» en una entrevista publicada a TarragonaDigital a principis de 2019. «En vint anys trobarem municipis amb una població molt testimonial», vaticinava Gallardo, qui es confessava «pessimista» perquè «la dinàmica és molt agressiva i de té difícil solució». El cercle es va estrenyent.
La despoblació progressiva, una amenaça per a la Terra Alta, el Priorat o la Conca
L'escenari amb què treballa l'IDESCAT apunta a una pràctica despenjada de la Terra Alta, però no deixa en gaire millor posició a la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà i el Priorat, amb una previsió de perdre fins al 5% de la seva població actual a tres dècades vista i, quant a nombre de llars, quedar-se pràcticament tal com està. La tendència estesa arreu de Catalunya —i accentuada a l'àrea metropolitana de Barcelona i a tota la façana litoral— apunta a un creixement notable d'aquest nombre de llars en comparació amb la fotografia actual.
La projecció deixa una lectura rellevant: la Catalunya de 2048 tindrà prop de 700.000 llars més en estoc de les que hi ha a dia d'avui, fins a arribar a una suma total de 3,7 milions d'habitatges edificats. Bona part d'aquesta expansió es veurà al Tarragonès i al Baix Penedès, on la previsió és que el creixement d'habitatges respecte a l'oferta actual fregui el 20% i la població d'aquestes comarques s'incrementi en un 10% o més respecte als números actuals. Les dues velocitats no es podrien contrastar de manera més clara.
La majoria dels habitatges de la Tarragona de 2048 apunten a ser llars unipersonals o de dues persones
Com a termes intermedis, l'IDESCAT augura un creixement de població moderat al Baix Ebre i el Montsià, inferior al 5% de la població (i de llars, és clar), i projecta un escenari d'esprint notable a l'Alt i Baix Camp, amb una previsió d'entre el 5 i el 9% més de població i un augment de llars disponibles d'entre el 10 i el 15% sobre l'oferta actual. L'estimació coral arreu de les comarques de Tarragona és que, en l'horitzó del 2033, hi hagi un total de 360.000 llars habitades.
El gran repte generacional de frenar la desertització de les comarques de la Tarragona interior, doncs, no va pel bon camí i apunta agreujar-se a mesura que els anys vagin fent estralls. El creixement demogràfic anirà relacionat directament amb les oportunitats laborals, les condicions de vida i les interconnexions viàries, i són comarques com el Tarragonès o el Baix Penedès qui parteixen d'una posició de sortida privilegiada i qui més notaran aquesta expansió dels habitatges de parella o unipersonals.
El dibuix, però, no fa altra cosa que subratllar els deures pendents per fer pujar al tren les comarques amb menys oportunitats de guanyar-se el dret a oferir un futur alternatiu. Esforços com les polítiques d'habitatge social que està impulsant la Diputació de Tarragona no aconsegueixen generar cap impacte en les previsions d'un IDESCAT que, tot sigui dit, no reserva cap apunt especial a les transformacions derivades de la Covid-19, abanderades per la irrupció de noves eines com el teletreball. La tendència a viure en llars més petites, projeccions en mà, accentuarà la regressió de la Tarragona interior en lloc de corregir-la. La feina pendent es van acumulant.