Forès, a la Conca de Barberà, és un municipi petit que ha perdut gairebé el 30% de la seva població des del 2011. La meitat dels seus habitants actuals tenen edat de jubilar-se. Només un de cada tres té menys de 35 anys. I cap d'ells és menor dels quinze. És un exemple alarmant, però no és un cas aïllat. L'envelliment i la despoblació amenacen el futur de desenes de petites localitats de l'interior tarragoní i les Terres de l'Ebre que, com en el cas de Forès, temen veure els seus carrers es buidin de forma irreversible més aviat que tard.
«La lluita contra el despoblament és un dels grans reptes no només locals, sinó també globals, que ha d'afrontar la nostra generació», valora la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. A mesura que les metròpolis i les grans ciutats costaneres van creixent, aquests petits municipis de tradició rural s'apropen a l'esvoranc de l'extinció. A Catalunya, més del 60% dels municipis tenen una població menor als 2.000 habitants: això representa un 5% del total del país. «Són els més afectats pel fantasma de la despoblació, evidentment», subratlla la presidenta.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
L'envelliment i la despoblació, principals amenaces per a les zones rurals de Tarragona i les Terres de l'Ebre
El secretari d'Administracions Locals de la Generalitat, Miquel Àngel Escobar, diagnostica que «la manca d'activitat econòmica d'aquests petits pobles rurals genera un desequilibri territorial greu». El govern català ha posat en marxa un nou pla estratègic anomenat 'Un país d'oportunitats, un país viu' amb la finalitat de frenar la despoblació d'aquestes zones rurals catalanes, algunes de les quals a Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Una aposta per reequilibrar en ple context d'hivern demogràfic en els territoris amenaçats.
«La manca d'activitat econòmica genera una desigualtat d'oportunitats entre el territori», explica Escobar. El pla governamental vol dissenyar una injecció econòmica útil que permeti generar oportunitats per elles mateixes a les comarques més desfavorides. «Una eina multilateral per reactivar l'economia del territori des del mateix territori», explica Escobar. Frenar la despoblació i oferir una segona vida des del reforç de les virtuts existents.
La Generalitat activarà al setembre una estratègia per reactivar la Terra Alta i la Ribera d'Ebre
Està previst que al setembre comencin a rodar les primeres comissions de treball de l'estratègia del govern. «Està previst constituir les quatre primeres comissions interdisciplinàries per acordar els punts de partida d'aquesta reactivació», explica el secretari d'Administracions Locals. D'entre les quatre comarques a ressuscitar en aquesta primera onada, dues tarragonines: la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Escobar creu que les dificultats per desenvolupar-se d'aquestes dues comarques i l'amenaça «evident» del despoblament i l'envelliment dels seus veïns són arguments de pes per accelerar la reflexió. «I més encara en el cas de la Ribera, on la tragèdia de l'incendi de fa unes setmanes ens obliga a obrir el debat sobre el futur de la comarca amb rapidesa», afegeix. «És urgent començar a activar el pla, perquè sabem que trigarem anys a recollir els primers fruits», avança.
El pla de xoc de la Diputació de Tarragona: carreteres, fibra òptica, habitatge o caixers
La Terra Alta i la Ribera d'Ebre estan veient com cada cop tenen menys població i aquesta es troba cada cop més envellida sense relleu generacional que li garanteixi estabilitat. El Baix Ebre i el Montsià també perden població cada any, com el Priorat, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. «La dinàmica és molt agressiva: en vint anys trobarem municipis amb una població molt testimonial», vaticinava mesos enrere l'economista Juan Gallardo en una entrevista a TarragonaDigital.com.
La Diputació de Tarragona actua com a paraigua d'aquests petits municipis per arribar allà on els seus recursos no poden fer-ho. «Entenem que som un instrument per facilitar l'equilibri del territori i lluitar contra el despoblament amb el nostre catàleg de serveis», explica Llauradó. «Ha de ser possible i rendible viure a l'interior», s'emplaça. Contra el despoblament, repoblament. Contra la incomunicació, connectivitat. Contra les limitacions, recursos.
Cada cop més joves abandonen els petits pobles rurals i es desplacen a les grans ciutats i la línia de costa
«És bàsic optar per una discriminació positiva cap als territoris en risc», sentencia la presidenta de la Diputació. La connectivitat física i digital, un pilar bàsic. Les polítiques 'antidespoblament' a aplicar, però, molt diverses: crear una xarxa àmplia de carreteres i d'accessos, acompanyar-la de l'arribada de la fibra òptica, polítiques d'habitatge digne i assequible, garantir una cartera de serveis adequada, el manteniment d'uns bons equipaments públics, instal·lar caixers automàtics allà on ja no hi ha oficines. «Articular vida allà on els ajuntaments no ho poden fer», argumenta.
Llauradó defensa que, per assegurar que la gent jove romangui als municipis petits, cal habilitar una xarxa de llars d'infants i escoles en bones condicions que ho permetin. «Cal ser conscients que és importantíssim que el sector primari pugui reinventar-se en lloc d'abdicar», demana, i articular alternatives per desenvolupar una vida digna sense haver d'abandonar aquests pobles. «Eines de formació, laborals, socials», sintetitza.
«La falta de recursos i de connexions és la que tanca les portes a un futur rural estable», afegeix. Davant la regressió demogràfica i econòmica a zones de l'interior de Tarragona i les Terres de l'Ebre, l'administració s'obre a coordinar i el territori ha d'armar-se amb noves eines per frenar l'alt ritme de despoblació que ja els afecta. I ho haurà de fer a contrarellotge, quan l'onada ja està en marxa i ha fet estralls en la darrera dècada. 'Winter is coming', com dirien els serièfils, i el context actual és especialment delicat: o deixar morir la Tarragona rural, o revitalitzar-la a temps.