El 60% dels pobles catalans de menys de 1.000 habitants han perdut població durant els anys de crisi econòmica. A algunes poblacions la pèrdua ha arribat fins al 20%. Són sobretot els pobles de l'interior, i en alguns casos els més rurals, els que més han patit el que es coneix com a despoblament. Les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà o el Priorat són les més afectades al Camp de Tarragona per aquest fenomen. Quines són les causes i les possibles sortides?
El despoblament rural de les comarques d’interior
Conesa, un poble de la Conca de Barberà, té avui un 20% menys d'habitants que el 2006, quan van arribar a ser 141 veïns. Al mateix passa amb Llorac, a la mateixa comarca. El 2012 van arribar a ser 118, avui són 93 les persones empadronades, més d'un 20% menys.
«Des de la dècada dels seixanta la comarca ha anat perdent habitants, però amb el boom de la construcció i gràcies a l'arribada d'immigrats el 2004 la Conca va créixer», explica Gabriel Serra, cap de servei de cultura, joventut i participació ciutadana del consell comarcal de la Conca de Barberà. Amb l'arribada de la crisi el 2009, però, la comarca va tornar a perdre habitants. Molts dels immigrants que havien arribat van marxar i molts joves que van marxar fora no van tornar. Els pobles estan cada vegada més envellits.
Un dels que ha viscut els efectes del despoblament de forma important és La Febró, al Baix Camp, un dels municipis més petits del territori. Avui hi viuen només 40 persones, tot i que en cap de setmana o estiu poden ser-ne més de 100. «A la Febró la majoria de persones que hi viuen són prejubilats o jubilats», explica el seu alcalde, Sergi Cotilla. Està preocupat perquè, assegura, «la cosa no pinta bé». I l'esperança que té és que les següents generacions es vulguin seguin jubilat al seu poble. «Acabarà sent un poble d'estiu i de cap de setmana», lamenta.
La feina no és el principal problema del despoblament rural
Molts dels pobles petits de l'interior estan cada vegada més envellits. La baixa natalitat, i la marxa dels joves a l'àrea metropolitana que no retornen després d'estudiar, provoca aquest despoblament. Però no és precisament la falta d'oportunitats laborals la que agreugi aquest fenomen. O almenys no ho és en algunes comarques. A la Conca, per exemple tot i ser una comarca d'interior, hi ha molta indústria, sobretot de l'automòbil i del sector alimentari. Per Serra una de les coses més importants perquè la gent vulgui anar a viure a la comarca on ell treballa és assegurar que es podran guanyar la vida.
Per això, a través del projecte europeu Odisseu, organitzen unes jornades informatives per joves on parlen de les oportunitats laborals de les comarques d'interior juntament amb el Priorat i l'Alt Camp. La pròxima se celebra aquest dijous, 18 d'octubre, a Tarragona, per fer arribar als joves de la capital les ofertes i la realitat laboral de l'interior.
«A la Conca hi ha oportunitats de treball, les empreses busquen gent, però en canvi perdem habitants», explica Serra. Per això aquesta necessitat de connectar amb aquests joves. De fet, a comarques com el Priorat les oportunitats laborals relacionades amb el món del vi i de l'enoturisme han atret molts joves. També grans empreses que es troben en aquesta regió, com ara Europastry. El problema per Serra és atraure joves qualificats que puguin tenir una carrera professional en aquestes empreses o indrets.
L'altre gran repte que han d'afrontar aquests pobles, si no volen perdre població, és el que fa referència a la cartera de serveis que poden oferir als seus habitants. I en això és el que treballa des de fa un temps la Diputació de Tarragona.
Serveis als pobles, la clau per atreure joves
Josep Maria Elorduy, director tècnic de la Unitat de Projectes Europeus de la Diputació assegura que el despoblament és un fenomen que es viu a tot Europa i que afecta els municipis d'interior i amb menys població. L'anàlisi que es fa des d'aquesta institució consisteix a detectar què li falta a la gent per poder viure en aquests indrets.
Es tracta de serveis bàsics com ara caixers automàtics, bones connexions per carretera, amb vies segures, millor connexió amb el transport públic, sobretot amb l'escolar, garantir l'accés a internet de qualitat o que hi hagi escoles. «Al Priorat l'activitat reeixia, i hi ha hagut un retorn dels joves, però han necessitat tots aquests serveis», explica. Uns serveis que la Diputació està millorant a través de diversos projectes per mirar d'atreure aquesta població jove.
«Ha d'haver-hi un mínim de serveis», assegura Elorduy. L'escola per exemple, és un d'aquests, ja que els pares joves no es volen preocupar per haver de dur els seus fills a una escola que està lluny del nucli familiar.
Prat de Comte, un exemple a seguir per evitar el despoblament rural
L'escola és precisament el motiu que va impulsar un canvi al poble de Prat de Comte, a les Terres de l'Ebre. El seu alcalde, Joan Josep Malràs, és també diputat de la Diputació i president de l'Arc Llatí, una agrupació d'administracions locals, com ara la Diputació, d'Itàlia, França i Espanya que treballa, entre altres coses, per compartir coneixements sobre aquesta qüestió.
Fa quatre anys Prat de Comte va tocar fons, es va quedar amb 164 habitants, després d'haver-ne tingut més de 200, i va estar a punt de perdre l'escola per falta d'estudiants. El seu alcalde va veure que era necessari fer una campanya per evitar aquesta pèrdua, i amb l'ajuda dels mitjans de comunicació va aconseguir que s'inscrivissin un total d'11 alumnes. Una història amb final feliç per l'escola del poble. «Estem despertant, hem anat millorant la cartera de serveis», explica.
D'aquesta manera han augmentat les freqüències d'autobús que connecten el poble amb Tortosa, han garantit unes hores d'atenció mèdica al dia, estan treballant el tema de correus i han aconseguit que no es perdés la botiga del poble. Això ha fet que vinguessin més famílies. El 2017 el poble tenia ja 181 habitants.
Però per seguir creixent, diu Malràs, cal seguir apostant per aquests serveis que la gent jove, la que s'ha de voler quedar o venir, necessita. Com ara la connexió a Internet, fonamental per molta gent que ho necessita per treballar.
El despoblament rural es redueix
Tot i que hi ha molt camí per recórrer, segons un informe de l'Observatori del Món Rural de 2018, s'ha reduït el despoblament rural. Segons aquest s'ha reduït el nombre de municipis a tot Catalunya que no tenen llar d'infants, per exemple. Així i tot, apunten que qüestions com la fibra òptica o la millora del transport públic, segueix sent clau.
Un dels perills que afecta alguns d'aquests pobles d'interior i que fins ara havia estat un avantatge enfront de les àrees metropolitanes, és el preu dels lloguers, que comença a créixer també en aquestes zones. Ara bé, gairebé totes les fonts consultades per fer aquest reportatge coincideixen en què la gent valora la qualitat de vida que es té als pobles de l'interior. Per això, la clau és assegurar aquests serveis mínims que permetin a les poblacions joves quedar-se a viure al món rural.
NOTÍCIES RELACIONADES:
Diputació i administracions debaten a Tarragona com frenar el despoblament rural