Com cada primer dimecres del mes, l’Associació de Veïns del Barri Antic de Valls es reuneix en assemblea per tal d’abordar els problemes més urgents que afronta el barri. En la darrera trobada, celebrada el 3 d’octubre, van assistir una vintena de persones. La problemàtica que s’acostuma a tractar en aquestes reunions és redundant i té a veure amb la inseguretat, l’urbanisme i la convivència.
El barri Antic de Valls abasta tota la zona més vella de la ciutat abraçada per la part emmurallada compresa entre la Muralla de Sant Francesc, la del Carme i la de Sant Antoni. Hi viuen 4.020 persones. És un barri on conviuen nouvinguts i gent que hi ha estat tota la seva vida. Aquests últims, gent gran sobretot, han vist passar per davant dels seus ulls un barri que va ser el punt neuràlgic de la ciutat fa molts anys, amb comerços i activitat per tot arreu. Ara, aquesta imatge s’ha esfumat cap a zones més perifèriques i la degradació del barri fa que els veïns se sentin abandonats i desprotegits.
Alguns dels seus edificis són la cara visible del pas del temps. Fa anys que no es rehabiliten i de tant en tant cau alguna façana, una paret o algun mur, com ha passat recentment. És més comú del que sembla, «cada mes passa alguna cosa, els habitatges estan molt deteriorats», explica el president de l’Associació de Veïns del barri Antic, Medir Cucurull.
Les principals reivindicacions dels veïns del Barri Antic de Valls
L’Associació de veïns del barri Antic, que té uns 150 socis, fa temps que lluita per frenar la degradació del barri. Des de fa quatre anys ho fan amb més intensitat, data en què es van reactivar les trobades i reunions entre els residents i també el diàleg amb l’Ajuntament. «Treballem per aconseguir un barri digne i amb orgull de pertànyer a ell», afirma el president de l’associació de veïns.
Un dels principals problemes detectats és la gran quantitat d’habitatges buits i abandonats que hi ha. Són propietat de gent que no viu allà i se n’ha despreocupat. «N’hi ha centenars», explica Cucurull. Aquest fet ha propiciat que en el barri s’instal·li «la drogoaddicció i la delinqüència» i que molts veïns ho pateixin de forma «molt directa», afirma.
Segons el president de l’Associació de Veïns del barri Antic «aquest és un tema social que és primordial abordar, fins que se solucioni de forma directa, la droga i la delinqüència no marxaran del barri». Emmirallats en altres ciutats on el nucli antic està cuidat, els veïns reclamen un pla integral on realment es faci una rentada de cara al barri. «Volem viure tranquils i amb els mateixos drets i deures que qualsevol altre ciutadà, amb la mateixa neteja, que la policia es passegi per aquí com fa en qualsevol altre barri».
L’altre problema és el comerç. Moltes botigues de la zona han tancat per diverses raons. Per això, aquest pla de xoc que demanen els veïns també hauria d’incloure salvar els establiments comercials.
El problema amb el barri Antic de Valls ve de lluny, no és ni tan sols d’aquest equip de govern municipal. La degradació del barri ha estat constant amb el pas dels anys. «S’ha confiat massa en la inversió privada per poder recuperar-lo i ha estat un error, però l’Ajuntament també hauria de fer autocrítica», afirma Cucurull.
L’Ajuntament ha fet 151 requeriments a propietaris d'habitatges buits
Per resoldre el passotisme dels propietaris dels habitatges abandonats, en els últims quatre anys, l’Ajuntament els ha realitzat un total de 151 requeriments. Aquestes xifres inclouen 96 ordres d'execució reclamant que arreglessin desperfectes en edificis. També inclouen les 31 execucions subsidiàries, és a dir, obres que l'Ajuntament ha realitzat directament per arreglar edificis perquè la propietat no se'n feia càrrec i també inclou 24 declaracions de ruïna.
A més, en els últims anys s’han fet diverses actuacions de millora del barri com la rehabilitació d’edificis històrics, la Biblioteca Carles Cardó, l’escola Enxaneta, la urbanització de la plaça del Carme i d’altres carrers, l’enllumenat de 29 carrers i places, el Museu Casteller... El consistori també preveu actuacions en la Muralla de Sant Antoni i la de Sant Francesc, a més de Ca Xapes i la modernització del carrer de la Cort i el Pati. Tot i això, els veïns insisteixen que el problema social del barri, segueix sent el mateix. S'ha transformat la superfície, però no el fons.
Una taula de diàleg i consens per planificar el futur del barri
L’Ajuntament ha convocat per aquest dimarts la Taula del Barri Antic, una eina que hauria de servir per consensuar, entre polítics i entitats, les principals línies estratègiques d’actuació per al barri pels propers 10 anys.
Fa una dècada, aproximadament, es va redactar un pla de millora urbana que va coincidir amb la subvenció de la Llei de Barris on ja es van fer algunes accions. «Ara, volem obrir un altre període i marcar les línies estratègiques pel barri en diferents àmbits», ha explicat a tarragonadigital la regidora d'Actuacions Públiques, Urbanisme, barri Antic i Patrimoni, Judit Fàbregas.
Aquesta taula està formada pels partits polítics amb representació municipal i per gairebé una vintena d’entitats que tenen relació amb el barri. L’objectiu és fer reunions quinzenals i abordar aquells temes clau per al desenvolupament del casc antic, per acabar elaborant un document consensuat, un pla general que serveixi de ‘full de ruta’ sobre què necessita el barri, «escoltant a tothom».
Segons ha explicat la regidora, es tractaran punts estratègics com l’habitatge, els usos dels espais públics (convivència, seguretat, neteja), l’activitat econòmica (comerç i oci), la cohesió social, la cultura i el turisme. S’espera poder tenir les conclusions d’aquestes trobades en un trimestre i deixar fet un document amb les línies clares de treball per a la propera dècada.
Judit Fàbregas defensa que «s’han posat molts recursos econòmics en el barri, sempre hi hem cregut, és un barri amb molt potencial. Hi ha coses del dia a dia que no es veuen, però s’hi treballa des de cada regidoria». La regidora considera que ara «ens trobem en un nou punt d’inflexió, tenim l’oportunitat de marcar els eixos del futur del barri des de tots els àmbits».
El casal 'La Turba' proposa un pla d'habitatge pel barri
El casal popular ‘La Turba’, que té el seu local al barri Antic i que forma part de la Taula, creu que una de les solucions per salvar el barri passa per fer un pla d’habitatge que permeti a la gent venir-hi a viure. «L'Ajuntament hauria d'obligar els propietaris a desencallar el problema de les cases buides, fomentant el lloguer o la seva rehabilitació», ha explicat Rubén Martínez, membre de La Turba. Si l’Ajuntament no s’hi posa, asseguren que «ho engegarem per la nostra banda».
En aquest sentit, expliquen que el tema de l'habitatge és greu, «cada cop que plou hem d’estar preocupats perquè no caigui cap casa». També incideixen en el drama dels petits comerços de la zona, molts d’ells abocats a abaixar la persiana.
«El barri està morint, no hi ha gent pel carrer, s’ha de potenciar el consum de proximitat, no pot ser que el comerç estigui abandonat», diu Martínez. En aquest sentit, des del casal, demanen al consistori que es facin polítiques «a llarg termini» i no només a quatre anys vista «per passar la legislatura».
Precisament, un dels grans projectes que hi ha pel barri és el Museu Casteller, que ja es troba en la seva darrera fase, però tot i això des de ‘La Turba’ afirmen que «el museu no soluciona el problema del barri, no hi posa vida».
Un barri amb un gran patrimoni
El barri també es pot mirar des d’una altra perspectiva. És cert que moltes parts es troben en molt mal estat, però el barri Antic de Valls aglutina els comerços més antics de la ciutat, els que tenen més història, els que aguanten i sobreviuen de generació en generació.
El barri també posseeix emblemàtics edificis històrics i restes de gran importància. En els seus carrerons un es pot perdre i trobar botigues inimaginables, petits tresors amagats entre velles parets. Una cistelleria, un sastre dels d’abans...
Finalitza l’assemblea de veïns del barri Antic. Acaba una reunió més, amb l’esperança que la situació s’arregli. «Volem que aquest sigui un lloc on la gent vulgui venir a viure», afirma el president de l'Associació. Però sempre des d'una perspectiva positiva: «en altres ciutats han arreglat situacions similars, per què no ho podem fer nosaltres?».