El Govern ha aconseguit desbloquejar la Llei d'Habitatge després de molts mesos de negociacions intenses. ERC i EH Bildu han donat llum verda a una llei envoltada per la polèmica. Dins d'aquesta, la mesura estrella és el límit del 3% a la pujada dels lloguers, que pretén evitar els abusos al mercat.
Oskar Matute (EH Bildu) i Pilar Vallugera (ERC) van anunciar les noves mesures en una roda de premsa. Així, van defensar que «la nova llei garanteix el dret a l'habitatge i posa límit a l'especulació i als abusos». A més de limitar el lloguer, s'hi inclouen mesures noves i rellevants.
Per exemple, l'obligació dels propietaris de fer front als honoraris i les despeses de les agències immobiliàries. Una bona notícia per als inquilins, ja que era un dels obstacles a l'hora d'accedir a un habitatge de lloguer. Això és el que diu la nova llei sobre aquesta despesa.
Adeu a la despesa extra per entrar a viure en un pis
Fins ara, els llogaters havien de fer front a la despesa extra de les agències quan entraven en un nou pis de lloguer. Moltes vegades, per entrar es requeria aquesta despesa a més del lloguer i la fiança. Una quantitat inassumible que impedia a molts el lloguer d'habitatges.
Oskar Matute confirmava durant la roda de premsa que seran els propietaris els que carreguin amb la despesa a partir d'ara. «Qui fa ús del servei d'una immobiliària és qui ha de pagar les despeses honoràries», anunciava. D'aquesta manera es pretén acabar amb els càrrecs abusius per a l'inquilí.
Aquesta mesura està pensada perquè «sobretot les joves puguin accedir a l'habitatge». Segons Matute, «el servei immobiliari es presta al propietari, i per tant serà aquest qui hagi d'assumir les despeses». Tanmateix, aquest punt ja havia generat rebuig per part de les agències immobiliàries.
Límit al lloguer i a les grans forquilles
La Llei d'Habitatge és juntament amb la reforma de les pensions la joia de la corona de la legislatura del Govern de Pedro Sánchez. Però també ha generat una gran polèmica, ja que alguns la consideren il·legal per intervenir al mercat, i altres dubten que sigui efectiva per protegir els llogaters.
No obstant això, per evitar les fortes pujades del preu del lloguer, el Govern ha inclòs dues mesures importants a la llei. Una, limitar la pujada del lloguer al 3% a partir del 2024 (fins aleshores seguirà en vigor el 2% actual). I dos, crear un nou indicador per limitar els lloguers per sota de l'IPC.
A més a més, la nova llei rebaixa el concepte de grans forquilles de deu habitatges a cinc. Amb aquesta mesura es pretén dotar les comunitats autònomes de més mecanismes per controlar els anomenats 'fons voltor'. Igualment, a partir d'ara serà més fàcil declarar un territori com a zona tensada.
Zones tensades i mesures antidesnonament
Les zones tensades són àrees on el lloguer està més car i per tant es permet un control més gran dels preus. Fins ara s'havien de donar tres condicions alhora, cosa que limitava molt les zones tensades. Però, ara, amb la nova llei, només s'hauran de complir una de dues condicions.
Es consideraran zones tensades aquelles en què el cost de la hipoteca o el lloguer superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars. O bé, si en aquesta zona concreta el lloguer ha pujat un 5% per sobre de l'IPC en els darrers cinc anys. Per tant, a la pràctica augmentaran les zones tensades.
Finalment, la nova llei de l'habitatge introdueix mesures per limitar els desnonaments. Es prohibeixen els desnonaments sense data i hora predeterminada, per així acabar amb la indefensió dels llogaters. I s'hi inclouen pròrrogues que permetran ajornar els processos durant més de dos anys.