L'Ajuntament de Reus segueix implantant mecanismes de participació ciutadana. El darrer exemple, ahir mateix. Aquest dimecres, 18 de novembre, han tingut lloc dues sessions telemàtiques, la primera sobre habitatge, impulsada pel consistori i dirigida per la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV.
La segona, perquè el govern expliqués a la ciutadania el pressupost municipal i les ordenances fiscals. Una sessió que va seguir una trentena de persones. La presentació va anar a càrrec de Monsterrat Flores, regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, que sempre ha mantingut que entra dins de les previsions que els primers mecanismes de participació ciutadana que es posen en marxa puguin tenir un seguiment discret.
La sessió la va protagonitzar Mariluz Caballero, regidora d'Hisenda, que de la mateixa manera que va fer en roda de premsa la setmana passada, aquest dimecres ha explicat el pressupost municipal del 2021, així com les ordenances fiscals que s'han modificat.
El Reglament de Participació Ciutadana marca que, abans de l'aprovació dels comptes se'n faci una exposició pública. Motiu pel qual la jornada es va convocar ahir, abans de la seva aprovació al plenari de divendres. Pel que fa a la participació, va comptar amb alguna pregunta sobre el format de l'acte, i alguna sobre la previsió pressupostària respecte als barris de la ciutat o al desdoblament del CAP Sant Pere.
En el primer cas, no hi ha cap partida d'aquesta mena al pressupost municipal, sinó que les inversions es distribueixen per àmbits d'actuació, com el de via pública o el de cultura, i no per criteris geogràfics. En el segon cas, Flores i Caballero van detallar que no li correspon a l'Ajuntament preveure, finançar ni executar el desdoblament del CAP, sinó que és la Generalitat qui se n'ha d'encarregar.
El govern torna a insistir que la pressió fiscal és baixa
Amb l'increment d'impostos i taxes de l'any passat, les crítiques al govern per la pressió fiscal que implica viure a Reus s'han anat repetint. Una tesi que Mariluz Caballero ha negat insistentment, i que va voler tornar a aclarir durant la sessió d'aquest dimecres.
Segons va exposar, la pressió fiscal reusenca és d'uns 773,7 euros de mitjana, i suposa un 20,5% menys que la mitjana de la que es registra a les capitals catalanes (905,8 euros) i als municipis de la regió de Tarragona (988,2 euros). La regidora d'Hisenda va voler exposar, també, el concepte d'esforç fiscal.
Una dada que va presentar comparant la pressió fiscal amb la renda mitjana. Aquí, va destacar, tot i que la diferència és menor, Reus amb un 3,4% es manté per sota tant de la mitjana de les capitals catalanes (3,6%) com de la dels municipis tarragonins (4,5%). L'explicació és el canvi de la renda mitjana, que a les capitals catalanes és d'una mitjana de 23.987 euros, als municipis tarragonins de 21.980 euros i a Reus de 21.755 euros.
El període mitjà de pagament a proveïdors també es va posar en relleu. La previsió per finals d'aquest 2020 és que l'Ajuntament pagui, de mitjana, a cinc dies, i que el grup consolidat, és a dir, tenint en compte els organismes autònoms i les empreses municipals, ho faci a deu dies.
L'impacte de l'Hospital Sant Joan al pressupost municipal
A diferència de la primera exposició pública, aquesta setmana sí que s'ha conegut el pressupost consolidat, és a dir, el que no inclou només l'Ajuntament de Reus, sinó també les seves empreses municipals i els organismes autònoms. Tot plegat suposa un pressupost de 186.214.423,09 euros.
És un 46,28% menor que el de l'any passat, una reducció substancial que s'explica perquè el consistori s'ha desprès de l'Hospital Sant Joan, que l'ha assumit la Generalitat. Segons els càlculs exposats per Caballero, si no es té en compte el pes de l'hospital als comptes de l'any passat, la reducció del d'enguany només és del 0,7%.
Pel que fa a les empreses, l'impacte principal se l'endú el Grup Salut. Havent traspassat l'Hospital Sant Joan a la Generalitat, el seu pressupost s'ha vist reduït un 89,51% i baixa dels prop de 165 milions d'euros de l'any passat als 17.308.069 euros d'enguany.
La segueix Reus Serveis Municipals, que també ha reduït el seu pressupost. En aquest cas un 20,64%, situant-se en 24.073.656 euros. A força més distància queden Reus Mobilitat i Serveis i Reus Desenvolupament Econòmic (Redessa) que, respectivament, compten amb un pressupost de 9.244.328 i 9.214.745 euros.
Significa que l'han incrementat respecte al de l'any passat, també respectivament, un 3,74% i un 12,84%. Per tancar les empreses municipals, Reus Transport Públic gairebé no altera el seu pressupost, i l'augment per al 2021 és del 0,67%, que suposa deixar-lo en 3.506.031 euros.
La darrera és Reus Esport i Lleure, on sí que s'ha previst una baixada notable del pressupost, del 15,51%, quedant-se en 3.087.610 euros. La sessió d'aquest dimecres també ha permès saber el volum d'inversions previstes a cada empresa municipal durant l'any vinent.
Variacions notables a les partides d'inversions
De nou la diferència més notable amb el pressupost del 2020 és al Grup Salut, on la partida cau un 90,5%, dels 3.907.031 d'enguany als 369.419 euros previstos per l'any vinent. Per contra, Reus Mobilitat i Serveis registra un gran increment de la partida d'inversions.
Dels 235.000 euros d'enguany es passa als 805.000 del 2021, un increment del 242,6%. La més gran en quantitat, però, és la partida d'inversions de Reus Serveis Municipals, de 2.050.000 euros, que és un 4,8% menor que la que es va preveure per enguany.
Per últim, Reus Transport Públic augmenta un 51,4% el pressupost destinat a inversions i comptarà amb 140.000 euros, mentre que Redessa, que fins ara no registrava pressupost d'inversions propi, tindrà una partida de 177.000 euros.
Completen el pressupost consolidat els organismes autònoms. El de l'Institut Municipal Reus Cultura creix un 6,69% respecte al de l'any passat i se situa en 3.227.707 euros. L'Institut Municipal de Formació i Empresa —Mas Carandell—, per contra, registra una disminució del 8,63% i queda en 2.585.969,28 euros.
El darrer organisme autònom és l'Agència Reus Promoció, que amb un increment del 5,49% comptaràl per al 2021, amb un pressupost d'1.762.375 euros. Tot plegat manté gairebé estables els comptes dels organismes autònoms en conjunt, que amb un petit augment, del 0,66%, se situen en 7.576.051,28 euros.