Com tots els ciutadans han pogut seguir durant les últimes setmanes, la incidència de la Covid-19 ha patit un descens notable, i alhora també han patit un canvi els símptomes de la malaltia, segons Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries.
Encara que estiguin a l'espera d'estudis sòlids que confirmin aquesta creença, l'epidemiòleg ha assegurat que diversos professionals «estan plantejant que la letalitat de la malaltia sigui molt menor que fa unes setmanes». El nombre de morts ara per ara s'estima que és del 2%, mentre que en les pitjors etapes de la pandèmia la xifra s'elevava a l'11%. Tant és així, que en els grups més vulnerables també estarien «detectant quadres més lleus».
«No cal testar a tota la població»
Quant als tests de seroprevalença, diversos municipis defensen que no cal fer test per conèixer si els seus ciutadans estan contagiats o no. «Tenim eines estadístiques que ens permeten fer mostres, no cal testar a tota la població per saber el nivell d'índex de la malaltia en la població».
Per la seva banda, l'Institut de Salut Carlos II (ISCII) assegura que aquests tests «són aplicables a cada província. Però si alguna comunitat vol tenir dades més detallades per municipi o una altra divisió territorial, no em sembla malament que ho facin, però no té sentit que contestin a tota la població. Que no malgastin recursos innecessaris si l'objectiu és conèixer el que ha passat».
La decisió cau sobre cada comunitat autònoma
En conclusió, haurà de ser cada comunitat autònoma la qual «haurà de valorar la idoneïtat de si són útils i si s'aportarà alguna cosa, i sobretot si distreuen recursos d'on es necessiten i com es gestionarà la positivitat. Si s'estima que són d'interès, no tinc cap inconvenient. Però la interpretació dels resultats no és fàcil i la gestió de les persones que tenen un resultat positiu tampoc, cal tenir molta cura».
A més, Simón ha volgut rectificar unes declaracions que va fer on assegurava que al nostre país ja s'havien cancel·lat els estudis amb hidroxicloroquina. «A Espanya se segueix utilitzant. Les dades que hi ha sobre efectes secundaris són d'estudis observacionals que no tenen una solidesa molt gran, tot i que sí que és cert que cal anar amb compte amb el seu ús. Hi ha alguns estudis que no són exactament contradictoris, però que sí en uns és relativament dolenta amb majors efectes secundaris que en altres», concloïa.