Molta gent ha hagut de sortir-se del mercat laboral abans d'hora, fos per atendre els seus fills com pels seus familiars dependents. I el més probable és que no hagin arribat al nivell de cotització mínim que exigeix la Seguretat Social per percebre una pensió de jubilació. Però han de saber que amb 10 anys aportats al sistema públic també és possible accedir a una paga.
Per a això, una de les exigències bàsiques per cobrar una pensió contributiva a l'hora de jubilar-se és tenir cotitzat almenys 15 anys. A més a més, dos d'aquests anys han d'estar compresos els 15 anteriors al moment de sol·licitar la prestació.
Com apuntàvem amb anterioritat, no totes les persones arriben a reunir les condicions necessàries per fer-ho, sobretot pel que fa a anys de cotització. Però això no és impediment perquè pugui gaudir d'altres ajudes.
En el cas dels ciutadans amb només 10 anys d'aportació a la Seguretat Social, també tenen dret a una paga. Es tracta d'una pensió no contributiva de jubilació, que, com és lògic, resultarà una mica inferior a la contributiva.
Aquesta ajuda té el propòsit de garantir «a tots els ciutadans en situació de jubilació una prestació econòmica». Però també «assistència mèdica-farmacèutica i serveis socials complementaris», recull el web-portal Jubilació de Futur de BBVA.
Amb les darreres actualitzacions d'aquest any, els beneficiaris poden arribar a percebre al mes 484,61 euros. Aquesta serà la quantitat bàsica, però la mínima es redueix al 25%, que es traduiria a 121,15 euros.
Què és necessari per percebre una pensió no contributiva?
Les persones que s'hagin quedat en els 10 anys cotitzats tenen la possibilitat de reclamar aquesta paga quan arribin als 65 anys. Una altra cosa ben diferent és el cas dels qui hagin aconseguit la barrera dels 15 anys. Si escau, sí que podrien accedir a la pensió contributiva.
En qualsevol cas, per cobrar una pensió no contributiva l'Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso) exigeix una sèrie de requisits. Per exemple, el primer que reclamen és que el sol·licitant ja hagi arribat als 65 anys.
Pel que fa als ingressos, tindrà prohibit depassar els llindars de renda fixats per la llei. I és que, es considera que hi ha carència quan els seus ingressos anuals estan per sota dels 6.784,54 euros. Tanmateix, la situació respecte als llindars variarà segons el nucli familiar.
Dependrà en certa manera del nombre de convivents i de la suma de rendes de tots els membres de la unitat familiar. Per exemple, si vivia amb el cònjuge, el topall quedaria fixat en els 11.533,72 euros anuals. Si hi hagués el cònjuge i a més un parent de segon grau de consanguinitat, el límit arribaria a 16.282,90 euros.
Finalment, també fan esment a l'obligatorietat de residir de manera habitual a Espanya. Recorden que cal comptabilitzar un període de deu anys, des que es compleixen els 16 anys fins que se sol·licita la pensió. Dos han de ser «consecutius i immediatament anteriors a la data de sol·licitud».
Què passa si cobro pensió contributiva i no arribo a la paga mínima?
També es pot donar el cas que algú percebi una pensió contributiva i no arribi a la pensió mínima. Si això passa, seria possible sol·licitar el complement de mínims.
Tot i això, la quantia és variable i estarà condicionada d'alguna manera a les rendes del perceptor. Per calcular-la només cal restar a la pensió mínima de la Seguretat Social l'import de la paga del jubilat. I el resultat serà la quantitat que es cobri en concepte de complement.