El Parc Natural del Delta de l'Ebre es crea el 1983 per afavorir mesures de protecció i dinamització del Delta, la zona humida més gran de Catalunya amb una superfície de 320 quilòmetres quadrats. És una de les reserves biològiques i hàbitat aquàtic més importants del Mediterrani, però compaginar la preservació de la seva riquesa natural i l'explotació humana no ha estat mai senzill.
El Parc Natural del Delta de l'Ebre, un patrimoni natural únic
El Delta de l'Ebre ofereix una increïble diversitat tant d'espais com de fauna i flora. El riu, el mar, les dunes, el bosc de ribera, les llacunes costaneres, els arrossars i les illes fluvials acullen una gran quantitat d'ocells, peixos, rèptils, amfibis i invertebrats.
Els pobles del Delta de l'Ebre
El Delta de l'Ebre està format per dues zones separades pel riu, a esquerra i dreta. De les poblacions que en formen part de l'hemidelta dret, destaca Amposta, que amb el Poblenou del Delta, és la més densament habitada. També cal destacar Sant Carles de la Ràpita com a límit del Delta per la part inferior i Sant Jaume d'Enveja com una de les poblacions amb el terme més extens del Delta de l'Ebre. El centre d'interpretació de les llacunes del Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la Bassa de l'Encanyissada, a l'edifici conegut popularment anomenada com la Casa de Fusta.
A l'hemidelta esquerre, hi trobem la localitat de Deltebre, on resideix la seu del Parc Natural del Delta de l'Ebre i l'Ampolla com a límit nord del Delta de l'Ebre. A més, el paper de reserva biològica d'aquest sector contrasta amb l'extensa humanització de gran part de la superfície i amb molt de pes de l'activitat agrícola.
Els ambients naturals del Delta de l'Ebre
El riu. L'Ebre és l'eix al voltant del qual es desenvolupa tota la vida del Delta. La barreja entre l'aigua dolça continental i l'aigua salada en els últims trenta quilòmetres del curs fluvial i en la seva desembocadura al mar genera tota la riquesa vegetal i animal, amb poblacions de fitoplàncton, invertebrats, mol·luscs, peixos, amfibis, o tortugues.
El bosc de ribera. Abans predominant, l'acció de l'home l'ha convertit en residual, substituint-lo per horts, arrossars i fruiterars. En queden representacions a les illes del riu.
La mar i les badies. Una àmplia plataforma continental amb fons arenosos alimentada pels sediments que arrossega l'Ebre i que afavoreix una gran riquesa piscícola. Les badies del Delta tenen una profunditat d’1 a 8 metres i gran importància ecològica per causa dels alguers de fanerògames marines, plantes que garanteixen la qualitat de l'aigua i l'hàbitat de les espècies marines.
Les platges i les dunes. El Parc Natural del Delta de l'Ebre compta amb les platges de dunes més extenses de Catalunya, amb característiques dunes i vegetació adaptada al medi com el borró i el lliri de mar.
Les salines i els salobrars. Només una salina del Delta s'explota encara comercialment, la de la Trinitat a la Punta de la Banya. Un paratge predilecte de flamencs i ànecs blancs. Per la seva banda, els salobrars es troben en les franges més costaneres i hi predominen plantes adaptades a l'entorn salí com el limònium, la sosa de flor o la cirialera.
Ullals i basses. Els ullals són punts d'emergència d'aigües subterrànies, torrents que baixen de les serres i muntanyes de l'entorn. En arribar al Delta formen basses circulars on es concentra una flora i fauna específica. Les basses són més extenses i menys profundes (de menys d'un metre i mig) i connecten arrossars, el mar i el riu.
L'horta. A les parts més altes i no inundables del Delta, abans ocupades per bosc de ribera, la mà de l'home hi ha conreat una horta privilegiada. La qualitat i oxigenació del sòl i de les aigües produeix hortalisses amb sabor distintiu.
Punts d'interès del Parc Natural del Delta de l'Ebre
La Punta del Fangar, composta d'arenals i dunes d'alt valor ecològic i en perfecte estat de conservació, en un paisatge inèdit al país i la Punta de la Banya, la zona natural més extensa del Delta de l'Ebre on es concentren les àrees de cria dels ocells aquàtics, per la qual cosa l'accés és restringit.
Les basses. Localitzem la bassa del Canal Vell, la llacuna més extensa del nord i que està en perill de dessecació des de fa mig segle. La de les Olles és la més petita. La bassa del Garxal és el resultat d'una nova desembocadura de l'Ebre cap al nord. També tenen importància la bassa de l'Alfacada, els salobrars de la Tancada i la més gran i famosa, la de l'Encanyissada, al centre del Parc Natural.
La desembocadura. On trobem el Garxal, l'illa de Sant Antoni i l'illa de Buda, rodejada pel riu Migjorn, l'antiga desembocadura de l'Ebre que actualment crea una barrera natural entre els arrossars i l'illa.
El Trabucador. Una llenca de sorra de sis quilòmetres que delimita la Badia dels Alfacs.
Les construccions humanes. Barraques de fusta i fang, molins i sitges d'arròs, els canals de navegació, els ponts sobre l'Ebre, les coeteres o polvorins, les torres de defensa o els fars, com els del Fangar, la Banya o Buda.
Informació pràctica per visitar el Delta de l'Ebre
Les millors activitats per fer al Parc Natural poden ser, segons les motivacions i límits de cadascú, recórrer l'Ebre amb bicicleta, recrear-se en l'observació d'ocells, visitar els ecomuseus o gaudir de la gastronomia característica i privilegiada.
A tal efecte trobarem miradors, amb accés adaptat per a totes les edats i handicaps, a la bassa del Garxal, a la Casa de Fusta de l'Encanyissada, al mirador Albert Rull, al mirador de Raimundo i al mirador de les Olles. També hi ha itineraris adaptats establerts per fer a peu o en bicicleta a l'Encanyissada, a les Olles i als Ullals de Baltasar.
Els centres d'informació del Parc Natural, gestionats per Europarc Turisme Sostenible en Espais Protegits, es troben a l'ecomuseu de Deltebre i a la Casa de Fusta.