Any 2020. L'any per excel·lència en què hem prestat més atenció a la nostra salut física. La Covid-19 ens ha recordat a marxes forçades la necessitat de cuidar-nos i que és innegable la defensa d'un bon sistema sanitari. Però, i la salut mental? «Cada vegada la societat és més conscient, però encara es menysté en comparació amb altres malalties perquè és un problema invisible i la gent no es preocupa fins que li pertoca» explica a TarragonaDigital Paula Ulloa, directora de l'Associació La Muralla, una entitat tarragonina que fa més de 20 anys que lluita contra els estigmes que encara porten enganxats els problemes mentals i que reinserta laboralment persones que en pateixen.
Sembla estrany que al segle XXI i en plena pandèmia encara hi hagi qui dubti de la gran importància que té la salut mental. El coronavirus ha tornat a suposar un repte majúscul en aquest sentit i, a més, de forma transversal. Però en un moment en què els trastorns han anat a l'alça, l'atenció d'aquests ha anat en sentit contrari i ha quedat renegada a un segon pla. De fet, segons l'OMS els països de mitjana dediquen només un 2% del pressupost sanitari en salut mental. L'estrès psicològic ha estat i està a l'ordre del dia: la incertesa, l'angoixa, el temor, el dol en solitari, la pèrdua, l'aïllament i la preocupació ens han acompanyat i acompanyen a tots en aquests moments excepcionals i això s'ha traduït en un increment de peticions d'auxili als professionals.
Ansietat i incertesa, dos dels grans mals de la pandèmia
La doctora Gentzane Carbajo, membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Tarragona, ho ratifica: «Han augmentat sobretot les consultes relacionades amb l'ansietat i el neguit per la incertesa per la salut pròpia i la dels éssers estimats, per l'economia familiar, les persones amb problemes de relació amb la parella o família que han vist intensificat el conflicte...». No han estat els únics, altres patologies com la depressió també s'han disparat com expliquen des de la Muralla, «alguns inclús acabant en ingrés». També han vist incrementat el seu patiment «persones amb toxicomanies, famílies amb nens i nenes amb discapacitats com trastorn de l'espectre autista, els hiperactius amb dèficit atencional..., és un llarg etcètera. L'increment ha estat tan divers com diversa és la salut mental» explica la doctora Carbajo.
L'Organització Mundial de la Salut ja va llençar un crit d'alerta amb la intenció que els governs augmentin la inversió en salut mental, i és que des de l'ens contemplen que les necessitats de suport psicosocial no pararan de créixer en els pròxims mesos i anys. La situació ara mateix és dura, però va per llarg. De fet segons l'OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, una dada freda que carrega de força les entitats i professionals que treballen en aquest camp: «Tots ens hauríem de preocupar per la nostra salut mental i tractar-la com una part més del nostre cos, no només les pròpies persones sinó també les administracions públiques haurien d'invertir-hi més perquè ara mateix som els últims a la cua» expliquen des de l'Associació La Muralla. El lema de l'OMS d'enguany, tota una declaració d'intencions: «La salut mental, una prioritat global».
Un llarg camí per a la desestigmatització
Malgrat que s'ha avançat en el camí, la salut mental segueix portant penjada una etiqueta negativa. Darrere d'aquestes entitats i persones hi ha anys de lluita per obrir-se camí i desestigmatitzar-se. En aquest sentit des de la Muralla han picat pedra amb molta pedagogia de cara enfora «amb accions en diferents sectors de la societat i persones que expliquen en primera persona els seus testimonis, perquè qui millor per fer visible el problema i demostrar que igualment son persones capaces i vàlides».
És el cas del Jorge, que ens obre el seu cor i ens posa sobre la taula tota una vida d'alts i baixos que va derivar en problemes de salut mental fins que no va descobrir què fallava. «No comprens què et passa, que el que t'ha passat de jove et marca i de sobte quan ets adult et xoca. No t'ajuden psicològicament bé a l'hora de gestionar les emocions i arriba un dia que petes». El Jorge va trobar en l'activisme i la Muralla més que una via d'escapatòria, i ha convertit en la seva vocació la lluita per ajudar els altres i mostrar al món que els problemes mentals ens afecten a tots i que no ens fan pitjors que a la resta si en patim.
Tanmateix l'estigma segueix present, asseguren, «en l'àmbit laboral, familiar, de les relacions socials, sanitari..., ens trobem amb casos discriminatoris constantment». Des del COPT, la doctora Carbajo afegeix que «progressivament va disminuint l'estigmatització que històricament ha acompanyat les malalties mentals, però hi continua havent prejudicis i creences errònies», i recalca que un altre aspecte molt important és que «tothom té molt clara la idea que el concepte 'salut física' inclou diferents estats, paràmetres, trastorns, alternacions i un ventall molt ampli de diversitat, però no sempre la societat és conscient que passa el mateix amb la salut mental: és diversa, té molts matisos i inclou un gran ventall d'ànims, trastorns i malalties».
L'escletxa d'esperança rau en el fet que la tendència mostra que cada cop hi ha més gent que demana ajuda quan es troba amb un problema de salut mental, però la doctora Carbajo posa de manifest un altre problema: l'intrusisme. «Amb temes relacionats amb la salut física les persones busquen professionals especialitzats i poden ser més conscients del risc d'intrusisme professional. En canvi, quan el problema està relacionat amb la salut mental, la percepció de la societat —en general— sobre el risc d'intrusisme no és tan elevada». És per això que des del COPT l'advertència és clara: «si tenen un problema amb les emocions poden acabar pagant per rebre una atenció no professional, amb les possibles conseqüències en la seva salut».
Trobar l'equilibri, la clau del benestar. I en aquest equilibri hi ha cos i ment i hi entrem tots. Ser-ne conscients i, sobretot, treure'ns de sobre els prejudicis per sentir-nos millor i estar més sans. «Crec que tots necessitem en algun moment de la nostra vida un 'cop de mà amb revisió ITV psicològica professional'!» diu entre rialles la doctora Carbajo, però amb tota la raó de món.