La població dels països desenvolupats està envellint de manera notable. Segons l’Oficina Europea d’Estadística, en el 2018 gairebé la cinquena part de la població de la Unió Europea tenia 65 anys o més. És previsible que cap al 2100 el percentatge de persones amb més de 80 anys es dupliqui de bon tros.
El fet que vivim més és un èxit notable de les nostres societats, en el qual s’involucren molts factors ambientals, com la millora de les condicions higièniques, la conservació dels aliments o les diverses intervencions en matèria de promoció de la salut. No obstant això, alhora, també planteja nous reptes per a tots.
Entre altres coses, la sostenibilitat dels sistemes de protecció ens obligarà a treballar més anys. La nostra salut potser ho permetrà. I pot ser que sigui fins i tot desitjable, pels valors positius de realització i benestar personal que avui atribuïm, en molts àmbits, a l’activitat laboral.
Però, com és natural, a mesura que anem complint anys serà més probable que patim alguna afecció crònica, que passem a situacions de baixa laboral i que cada vegada ens resulti més difícil la reincorporació al treball.
En aquest sentit, un Informe de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball del 2016 confirma la prevalença creixent de les malalties cròniques. En concret: un terç de les persones de 55 a 64 anys pateixen malalties o problemes de salut de llarga durada.
El que resulta més preocupant de l’assumpte és que hi ha evidències que com més llarga és una baixa laboral, més difícil es fa la reincorporació efectiva al lloc de treball. Aquesta circumstància, òbviament, impacta en les despeses per a la seguretat social i en la qualitat de vida de les persones.
Barreres i facilitadors dels programes de retorn al treball
Conscients d’aquest problema, els governs d’alguns països no s’han quedat de braços plegats. Existeixen diferents estratègies dirigides a facilitar que els treballadors amb una baixa laboral prolongada es reincorporin a l’empresa de manera efectiva i saludable.
L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball d’Espanya va promoure un projecte destinat a trobar evidències d’efectivitat en alguns programes de retorn al treball implementats a Europa. L’anàlisi identifica barreres i facilitadors a tenir en compte de cara al disseny d’un procediment adaptat al context espanyol.
Entre els facilitadors de l’eficàcia dels programes es van trobar la intervenció primerenca, la coordinació entre els diversos agents en intervencions multidisciplinàries, les qualitats de la direcció i dels comandaments intermedis, l’empoderament del pacient, l’adaptació contextual de la intervenció, la realització d’avaluacions sistemàtiques, la incorporació progressiva al treball i el foment de la percepció positiva del treballador.
En canvi, destaquen com a barreres el conflicte de rols entre alguns professionals, els programes massa enfocats a la rehabilitació mèdic-sanitària (sembla necessària una intervenció més integral que inclogui elements sociolaborals), l’estigma social després de la reincorporació laboral i algunes burocràcies institucionals.
Espanya: cap a un model eficaç de retorn al treball
És evident que implementar un model eficaç no serà tan simple com transferir alguna experiència exitosa d’un altre context i prou. S’han de tenir presents les característiques socioeconòmiques d’Espanya: una alta taxa de desocupació, un nombre alt de feines de baixa qualificació, a més de molta rotació i temporalitat.
Amb tots aquests antecedents com a base, el mateix Institut va publicar la Nota Tècnica de Prevenció nº, 1.116. L’objectiu no era altre que oferir a les empreses un guió per a l’elaboració d’un procediment de retorn al treball de treballadors en situació de baixa, que va més enllà de l'estipulat a la normativa de prevenció de riscos laborals.
Es tracta, sens dubte, d’un avenç en la bona direcció. Però estem convençuts que, com en altres aspectes de la cultura de la seguretat i la prevenció, és complicat assolir millores significatives a escala global sense una conscienciació social més generalitzada.
En aquest sentit, val la pena assenyalar la iniciativa de la Unió General de Treballadors de Castella i Lleó, que ha organitzat una campanya divulgativa amb el títol «Per una reincorporació Efectiva i Saludable». La campanya inclou una sèrie d’eines pràctiques desenvolupades pel seu Gabinet Tècnic de Salut Laboral. I incorpora el disseny d’algunes pautes d’actuació i criteris tècnics, a més d’un vídeo animat de com realitzar una adequada incorporació laboral després d’una baixa prolongada.
Encara queda un llarg camí a recórrer. La bona notícia és que s’estan instaurant les bases per, en la línia del que propugna l’Associació Internacional de la Seguretat Social, establir una estratègia de protecció de la salut dels treballadors. Una estratègia que, a més de la prevenció de riscos laborals i la promoció de la salut, incorpori també un tercer element clau: els programes de retorn al treball en les millors condicions de salut i en el millor entorn possible.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.