L'aparició de diverses pintades al Pont del Diable ha posat sobre la taula de nou la necessitat de reforçar les mesures de seguretat i manteniment per tal de preservar el patrimoni històric i artístic de les ciutats i pobles.
Si parlem de patrimoni, Tarragona és una autèntica mina gràcies al llegat romà de la ciutat. El conjunt arqueològic de Tàrraco és patrimoni mundial de la humanitat i per continuar sent-ho cal tenir en bones condicions les restes romanes tant pel que fa a la seva correcta conservació i manteniment com per la idoneïtat de les mateixes per a ser visitades i esdevenir testimoni fiable del passat gloriós de la ciutat.
Si bé les restes romanes més emblemàtiques de Tarragona com són l'amfiteatre, les Muralles o el Circ gaudeixen de relativa bona salut dos mil anys després de la seva edificació, el Pont del Diable sembla que s'ha convertit en el germà pobre de la família. Ubicat a pocs minuts del nucli urbà i d'accés lliure per a tothom qui el vulgui visitar és una de les icones més emblemàtiques del conjunt romà tarragoní però al mateix temps el que més deixat de la mà de Déu sembla estar.
Poca conservació pel que fa a l'entorn del monument, un espai per aparcar-hi vehicles que és massa sovint objecte de petits robatoris i actes vandàlics als cotxes aparcats o uns accessos descuidats i mal indicats i amb serveis pel visitant pràcticament inexistents fan del monument un lloc on hom hi arriba, el contempla uns minuts amb sorpresa i desconcert i marxa amb la sensació de no haver copsat ben bé la dimensió històrica i la importància patrimonial del preuat monument.
Si a això hi sumem cert aïllament pel que fa a les connexions amb la ciutat i un degoteig irregular de visitants que no tenen gaire cosa més a fer allà que observar el monument una estona i fer-hi quatre fotografies, provoca que sigui relativament fàcil, apropar-s'hi amb un esprai i estampar-hi una patètica declaració d'amor adolescent amb nocturnitat i sense que ningú hagi vist ni sentit res.
L'empresa que gestiona el parc històric del Pont del Diable proposa fer pagar entrada com a mesura per augmentar la seguretat i la protecció de la zona. L'Ajuntament no s'ha pronunciat encara al respecte. Els interrogants sobre la qüestió són diversos i respondre'ls va més enllà de pagar o no per visitar el monument.
Està l'entorn del Pont del Diable ara mateix en condicions com per fer pagar una entrada per accedir-hi? Qui hauria de pagar i amb quin criteri? La taxa turística podria ser un mètode de finançament de les millores que hi calen? Quines tasques de conservació es duen a terme actualment al Pont del Diable i quines s'hi haurien d'efectuar amb certa urgència per evitar que continuï essent parada obligada dels brètols i els lladregots de la zona? El pagament d'una entrada no hauria de formar part d'una proposta més ambiciosa de millora de tot el conjunt, amb més serveis i més informació entorn la importància històrica de l'aqüeducte i d'un pla d'actuació per dignificar-lo i convertir-lo en un autèntic punt d'interès turístic?
Que calen mesures per frenar la degradació del Pont del Diable i millores per donar valor al conjunt en tots els sentits és força evident. Que els recursos per fer-ho hagin de sortir de la butxaca dels contribuents o d'una entrada general i aleatòria per a tothom és discutible. L'any vinent farà 20 anys de la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Una bona manera de celebrar-ho seria rentant en profunditat la cara al Pont del Diable i donant-li el paper rellevant que es mereix dins el conjunt patrimonial de la Tàrraco Romana.