Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Pla detall de les trampes per a la retenció de sorra a la platja d'Altafulla

La Diputació premia la proposta de protecció i recuperació natural de la platja d'Altafulla a través de dunes

La Diputació de Tarragona distingeix l'actuació local | «Tant de bo ajudi a estimular la resta del litoral», demanen els impulsors

La sorprenent proposta de l'Ajuntament d'Altafulla per recuperar la platja després de les destrosses recurrents dels darrers temporals  comença a donar els primers fruits. El municipi del Baix Gaià ha impulsat un sistema de creació de  dunes naturals per tal de frenar la regressió del litoral i limitar els estralls del canvi climàtic, amb una espècie de nova  protecció natural que garanteixin la sostenibilitat d'una platja en risc. L'actuació encarregada per l'Ajuntament ha instal·lat dispositius per retenir la sorra i evitar que marxi a cada tempesta, i la Diputació de Tarragona l'ha premiat amb el premi anual  'Iniciativa Medi Ambient'  i els 5.000 euros que comporta el guardó.

[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]

«Proposem un canvi de paradigma en la gestió de les nostres  platges», ha presentat la coalcaldessa d'Altafulla i també responsable de l'àrea de Medi Ambient,  Alba Muntadas. L'edil ha destacat que és l'hora «de posar al centre de la gestió el sistema natural i no el sistema econòmic» amb una proposta de renaturalització per tal de salvaguardar el futur  d'una platja molt marcada per la regressió. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat la necessitat «d'unir aquesta naturalització de la platja amb el gaudi d'un  turisme sostenible» en què, cal no oblidar-ho, s'articula el gruix de l'economia altafullenca.

El projecte d'Altafulla vol assentar les bases d'una platja capaç de resistir les destrosses dels futurs temporals

«Premiem un projecte molt complet i de gran benefici mediambiental», ha felicitat Llauradó en la visita al passeig marítim. Muntadas s'ha compromès a «no oblidar la platja durant els mesos d'hivern» per tal de poder-la gaudir en les temporades altes, i ha reconegut que el guardó suposa «noves forces per tirar endavant» en la restauració  d'una platja capaç de sobreviure als embats del canvi climàtic. El projecte s'anomena 'Platja Viva' i blinda, en especial, la situació regressiva  i malmesa de l'extrem del Fortí.

Noemí Llauradó, Jordi Molinera i Alba Muntadas, a la platja d'Altafulla
La presidenta de la Diputació ha felicitat el govern altafullenc per la gestió del litoral | Àngel Ullate

Ton Aymemí, responsable tècnic del projecte, ha deixat clar que «la platja d'Altafulla està en un procés de decreixement» i ha matisat que «no anem camí de recuperar la llarguíssima platja que teníem fa 25 anys» sinó de canviar la perspectiva cap a un model capaç de resistir als embats de futurs temporals. «El canvi climàtic és una tràgica realitat ja palpable, i caldrà lluitar-hi a fons», ha subratllat la presidenta de la Diputació  durant la presentació.

«Seria molt interessant que l'actuació d'Altafulla serveixi d'estímul per defensar la resta de platges del nostre litoral»

Per a Aymemí, l'objectiu bàsic de l'actuació és «garantir una platja atractiva i sana per tal que pugui mantenir la seva activitat econòmica i turística» a llarg termini, un extrem que «l'impacte dels temporals ha posat en risc». El projecte  és molt similar al què la mateixa consultoria ha proposat per actuar sobre la línia de la platja Llarga de Tarragona, i l'ambició no és altra que assentar un precedent. «Seria molt interessant que serveixi d'estímul per defensar la resta de platges del nostre litoral», ha opinat Aymemí.

Pla obert de la platja d'Altafulla, malmesa pels temporals
La iniciativa vol salvar el futur de la platja d'Altafulla | Àngel Ullate

A més del guardó  principal per al projecte de conservació i recuperació de la platja d'Altafulla a través d'aquest sistema de dunes, la Diputació també ha atorgat un accèssit al projecte 'Banc de Terres del Baix Camp', presentat pel seu Consell Comarcal, com a eina per donar ús a  terres agràries no conreades i per crear una nova bossa de llocs de treball locals.