Satisfacció a les files de l'Exèrcit espanyol després de l'operació Balmis, que els ha servit per desplegar-se arreu del territori estatal durant la pandèmia a fi i efecte de col·laborar en diverses tasques, com ara desinfeccions o muntatges d'hospitals de campanya per combatre el coronavirus a diversos punts del país. De la qüestió n'ha parlat aquest diumenge el tinent general de la Unidad Militar de Emergencias (UME), Luis Martínez Meijide, en una entrevista al diari 'La Razón'.
L'Exèrcit aplaudeix la rebuda de Catalunya
Martínez Meijide ha volgut destacar que «la rebuda al País Basc i a Catalunya va ser magnífica». Per al tinent general, és d'especial rellevància la situació a Catalunya, atès que s'hi van dur a terme molts més treballs que no pas al País Basc, on les actuacions de l'Exèrcit van ser molt més puntuals. «A Catalunya vam tenir més presència i interacció, i no ens fixàvem ni en els colors, ni en símbols ni en llaços... érem allà per resoldre problemes», explica Martínez Meijide.
En la mateixa entrevista, el tinent general de l'UME defineix la realitat que es van trobar a Catalunya amb una predominança de «l'estima, l'afecte i el respecte». D'aquesta manera, doncs, la pandèmia del coronavirus ha servit segons el tinent general per un cert 'retrobament' entre Catalunya i l'Exèrcit espanyol, lluny, a jutjar pel que descriu, del clima de controvèrsia dels darrers anys.
ERC defensa reduir la despesa militar
En un altre ordre de coses però encara en relació amb les polítiques de defensa, ERC ha registrat una proposició no de llei al Congrés reclamant retallar el finançament dels programes d’armament i I+D+I Militar i «calendaritzar la seva desaparició» per alliberar recursos per a «programes socials».
La formació també exigeix la devolució de tots els crèdits realitzats en l’àmbit de la I+D+I militar i concentrar la inversió en investigació civil. La proposta també enviar informes a la Comissió de Defensa sobre l’evolució d’aquestes programes incloent les quantitats percebudes i el destí dels fons, així com els responsables de les adjudicacions i els costos de finançament.
Esquerra recorda que aquests programes van néixer l’any 1998 durant el govern de José María Aznar per potenciar la indústria de defensa. «L’objectiu era mantenir aparentment auster el pressupost de Defensa, mentre altres ministeris amagaven la despesa militar, i mentre s’engrandien les dades d’inversió pública en I+D, que en aquell moment relegava l’Estat espanyol a la cua dels països de l’OCDE», asseguren. Entre el 1998 i el 2016, afegeixen, «Indústria va facilitar crèdits a interès zero en concepte d’I+D a empreses d’armament per valor de 17.487 MEUR, atribuïbles a 24 projectes».