La crisi del coronavirus ha posat al sistema sanitari de l'Estat contra les cordes. Les ordres de confinament i la declaració d'estat d'alarma, han sigut mesures preses per donar oxigen als nostres hospitals, per permetre'ls poder combatre contra la Covid-19.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
En aquest context hi ha un col·lectiu que, per les seves condicions físiques, són usuaris habituals del sistema de salut pública. Es tracta d'aquelles persones que tenen reconeguda la condició legal de discapacitat. A les 10 comarques de la província de Tarragona hi ha, segons dades de l'IDESCAT de l'any 2018 —últim any que es van actualitzar— un total de 62.719 discapacitats. El Baix Camp i el Tarragonès, , amb 14.926 i 19.941 discapacitats, respectivament, són les comarques amb major nombre de discapacitats reconeguts legalment.
La saturació dels hospitals ha portat a alguns d'ells, algunes persones amb greus malalties com ara l'ELA, a llançar dramàtics crits d'alerta. Jordi Sabaté, un jove de Barcelona amb ELA conegut pel seu activisme tuitaire, piulava, el 20 de març, el següent: «Sóc un malalt d'ELA, no em moc, no parlo i em comunico amb els ulls. M'alimento per una sonda gàstrica i utilitzo, per dormir, ventilació mecànica. La meva esperança de vida és de 3 anys i ja en porto més de 5. No sóc candidat a l'UCI».
Soy enfermo de #ELA, no me muevo, no hablo y me comunico con los ojos, me alimento por una sonda gástrica y utilizo para dormir ventilación mecánica. Mi esperanza media de vida es de 3 años y llevo más de 5. NO soy candidato a la UCI. #quedateEnTuCasa Por favor. @sanchezcastejon
— Jordi Sabaté Pons (@pons_sabate) March 20, 2020
El comitè espanyol de representants de persones amb discapacitats s'ha manifestat en la mateixa línia, demanant si-us-plau que encara que hi hagi saturació hospitalària, no els discriminin: «No es pot descartar ningú per raons d'edat o discapacitat de determinats tractaments, perquè totes les vides mereixen el mateix respecte i tenen el mateix valor». TarragonaDigital s'ha posat en contacte amb algunes de les principals entitats que treballen amb discapacitats a Tarragona per a saber com estan vivint aquestes hores tan dramàtiques.
«No deixarem descobertes les necessitats bàsiques de les persones que les requereixen»
A Tarragona, una de les institucions històriques del sector de la discapacitat és l'ONCE. Raquel Saavedra, directora del centre de la Rambla Vella, ha explicat a aquest mitjà que «nosaltres no deixarem descobertes les necessitats bàsiques de les persones que les requereixen».
Saavedra ha desgranat l'actuació de l'ONCE en aquests dies de pandèmia: «Els afiliats no poden adquirir, durant el confinament, el material adaptat que necessiten i que normalment troben a les nostres botigues. Parlo, per exemple, de tensiòmetres, termòmetres, lectors de colors i mesuradors de líquids, entre altres. Per cobrir aquest buit, i també el d'aquells afiliats que no coneixen les eines informàtiques, hem habilitat un telèfon perquè puguin adquirir aquest material que se'l remetrà a casa».
«A més a més», ha afegit la directora de l'ONCE a Tarragona, «el nostre grup de mestres contacta diàriament amb els pares dels seus alumnes per fer-los arribar material curricular adaptat, recomanar activitats o fer el seguiment de les activitats que els hi ha recomanat els professors de les seves respectives escoles. En definitiva, garantir la continuïtat de l'educació integrada dels nostres alumnes».
«Amb el col·lectiu d'afiliats amb sordceguesa, estem contactant, a través dels nostres professionals, per poder donar l'ajut adequat a ells i a les seves famílies. Així mateix, en aquest període les prestacions econòmiques concedides continuen vigents i en aplicació» ha reblat Raquel Saavedra.
Federic Adan, president de l'Associació Espanyola contra el Càncer a Tarragona, ha declarat que «nosaltres ens hem hagut d'adaptar a la situació actual. Les nostres fisioterapeutes envien vídeos amb tutorials i els nostres psicòlegs atenen sigui per telèfon, sigui per correu electrònic». Adan ha confirmat que «els hospitals continuen atenent a aquelles persones que tenen tractaments pendents però estan anul·lant aquelles visites que no siguin internes».
La Muntanyeta, confinada amb 20 residents
L'històric centre de la Muntanyeta, un centre concertat, va abaixar la persiana el passat 13 de març quan la Generalitat va suspendre les classes d'arreu del país. Des d'aleshores, al centre del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau només hi ha 20 residents, aquells que viuen permanentment a la Muntanyeta.
Alguns dels pacients que han hagut de marxar a casa viuen aquests dies amb patiment. En Martín és el fill petit de la Verònica, una noia colombiana que va venir amb tota la família a Espanya per poder atendre les necessitats del seu fill, malalt d'espina bífida. En condicions normals, la Muntanyeta tracta al nen però ara, en època de confinament, «el tenim a casa i està estressat perquè evidentment no el traiem per res. A més a més, en Martín té els pulmons molt delicats i ja va patir una pneumònia el mes de febrer». La crisi del coronavirus té a milions de persones amb el cor encongit però a casa nostra, a més a més, els més dèbils, la gent amb discapacitat, tenen por per si no hi ha lloc per ells, en cas de necessitar assistència mèdica.