La generació Y, més coneguda com a milennials, amb els pares d'aquesta com a acompanyants, ha crescut amb les pel·lícules de Disney. Toy Story, una de les sagues més cèlebres de la companyia, va estrenar la seva quarta part el passat 20 de juny. En ella, grans i petits van poder tornar a gaudir de les aventures de Woody i Buzz Lightyear una altra vegada; uns recordant com la història d'aquestes joguines animades va encisar-los ara ja fa 24 anys, i els altres, per la seva banda, descobrint tot un món dins l'univers cinematogràfic de Disney en què les nines i els ninots són, fins i tot, més humans que els seus propietaris.
Per no fer monòtona la història, John Lasseter, el seu creador, ha introduït sempre personatges nous. Un dels últims és Forky —en català significa 'forquilleta'—, una joguina creada a partir d'una forquilla de plàstic d'un sol ús. L'èxit de la pel·lícula ha sigut indubtable; tant és així que els seguidors de la saga van reclamar ansiosos una joguina de Forky, que poc després va ser comercialitzada en fer cas de les demandes. No obstant això, Disney, voluntàriament, ha decidit retirar-la del mercat després de la preocupació de la Comissió de Seguretat de Productes de Consum dels Estats Units.
Sembla que la joguina suposa un risc per als nens, ja que els ulls es poden desprendre i provocar l'asfíxia dels més petits. Així mateix, la companyia ha decidit no vendre'l més i tornar els diners a aquells que el van adquirir —uns 80.000 consumidors. Cal dir que només s'ha comercialitzat als Estats Units i al Canadà i que, per al moment, no s'ha registrat cap incident al respecte.
Forky, existencialisme profund
Forky pertany a Bonnie Anderson, la nena que apareix per primera vegada a la tercera pel·lícula de la saga i que és propietària, alhora, dels protagonistes. Ara bé, malgrat que la joguina-forquilla pot semblar un personatge tret de la màniga, el cert és que, a banda de ser entranyable, és un dels protagonistes amb més rerefons que Toy Story ha tingut.
Forky viu endinsat en una crisi existencial: insistint ell mateix en què no és més que brossa —una joguina feta a partir d'un estri reciclat—, viu condemnat a fer dues funcions, la de joguina i la de forquilla, un fet que el converteix en un personatge insegur, covard, i fràgil però lleial, amb bones maneres i tendre.