La vista del president Torra al Tribunal Suprem ha engegat aquest dijous, 17 de setembre, el compte enrere cap a la seva inhabilitació i, per tant, a la vacant a la presidència de la Generalitat.
L’estratègia a seguir per part de Junts per Catalunya, dictada des de Waterloo, és clara: no presentar candidat alternatiu i, enlloc d’una convocatòria d’eleccions per part de Torra, que podria permetre votar aquest novembre, esgotar els ‘tempos’ d’una nova investidura previstos a l’Estatut, posposant així la convocatòria electoral fins a finals d’hivern o principis de primavera de 2021 amb el Govern en funcions i, per tant, amb poders limitats i sense capacitat de presentar pressupostos.
JxCat busca allargar al màxim la data de les eleccions
Des de JxCat es busca allargar els terminis de les eleccions per guanyar temps per diversos motius. La consolidació de la formació i la seva definició ideològica, encara pendents des de la fundació del partit el 25 de juliol passat; el possible desgast d’ERC —principal competidor electoral— en les àrees més socials coincidint amb una probable segona onada de la pandèmia i, sobretot, la manca d’un candidat efectiu clar que pugui liderar Junts per Catalunya al Parlament i, si s’escau, al proper Govern.
En aquesta darrera incògnita hi ha el ‘quid’ de la qüestió. En els darrers mesos, han circulat diversos noms que podrien liderar la candidatura de JxCat o bé fer ‘tiquet’ amb Carles Puigdemont si es decideix que l’actual eurodiputat encapçali la llista. Un segon nom que seria, en tot cas, el candidat ‘efectiu’ a la presidència de la Generalitat. Consellers com Damià Calvet o Jordi Puigneró no han amagat la seva voluntat de postular-se, però noms independents com el de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, també han sonat amb força.
Laura Borràs, la candidata de Torra que l’enfronta a Puigdemont i Sànchez
Un altre dels rostres amb possibilitats —tot i que vingudes a menys en els darrers mesos— és el de la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs. La seva investigació judicial per una presumptament injustificada fragmentació de factures quan era la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes ha fet caure les seves opcions com a presidenciable, però fonts de JxCat apunten a CatalunyaDiari que Borràs mantindria la seva voluntat de ser candidata. La portaveu de la formació a Madrid, però, no ho té senzill: Carles Puigdemont i Jordi Sànchez —president i secretari general de la formació— no veuen amb bons ulls el seu nom atesa l’ombra judicial que pesa sobre ella.
Borràs compta amb el ple suport de l’actual president de la Generalitat, Quim Torra, amb el qual han forjat una forta relació d’amistat, transcendint l’esfera política. Borràs ha estat el principal suport de Torra al llarg de la seva presidència —aquest dijous ha estat la principal cap visible de JxCat, més enllà del Govern, en donar-li suport a l’entrada del Suprem—, i ara Torra podria convertir-se en el principal valedor d’una Borràs disposada a batallar per jugar un paper clau en les properes eleccions, malgrat comptar amb importants esculls. La lluita de Borràs per ser candidata pot obrir un nou episodi de l’enfrontament que els darrers mesos han protagonitzat Carles Puigdemont —i Jordi Sànchez— amb el president Torra. Les relacions del president de la Generalitat amb qui va presidir l’ANC i ara és secretari general de JxCat estan deteriorades des de fa molts mesos, fins al punt que Jordi Sànchez ha criticat obertament, al llarg de la legislatura, diverses decisions del govern Torra.
Però el distanciament de Torra s’ha estès també a Puigdemont. El president de la Generalitat ha marcat distàncies amb Waterloo en els darrers mesos —sobretot, durant la gestió de la crisi de la pandèmia— i ha vist com la interlocució amb Puigdemont es convertia en puntual. De fet, Torra no s’ha fet militant de Junts per Catalunya i manté la seva condició d’independent, sense alterar el seu perfil d’«activista» —en contraposició amb el de «polític»— que reivindica des que va arribar a la presidència de la Generalitat. La no-incorporació de Torra a JxCat és una mostra evident de les diferències personals i ideològiques amb Puigdemont, que no aclareix la «confrontació intel·ligent» que defensa: alhora que advoca per enfrontar-se a l’Estat, aquest dijous JxCat assegurava que negociaria els pressupostos de Sánchez «sense línies vermelles».
Un dels darrers episodis del refredament de les relacions entre Palau i Bèlgica era la data electoral: mentre Torra era clarament partidari d’una convocatòria a la tardor, Puigdemont insistia en postergar al màxim possible les eleccions. Finalment, l’expresident i actual eurodiputat ha imposat el seu criteri a Torra, després d’una trobada celebrada a la Catalunya Nord a finals d’agost. Torra serà inhabilitat sense haver signat la convocatòria electoral, seguint els designis de Waterloo, amb qui manté el seu distanciament —malgrat les fotografies públiques, amb Puigdemont, davant la tomba d’Antonio Machado al cementiri de Cotlliure. Ja com a expresident, però, Torra podria fer una aposta clara per Laura Borràs, en un nou episodi de les seves clares diferències amb Puigdemont i Sànchez.
Cal recordar, fins i tot, que el president Torra té, fins al dia de la seva inhabilitació, la possibilitat —s’ha rumorejat al llarg de l’estiu, si bé l’opció sembla haver perdut força—de nomenar Borràs vicepresidenta, jeràrquicament per sobre de Pere Aragonès, i fer que les funcions de presidència recaiguin en ella quan Torra sigui inhabilitat. Si bé la jugada sembla hores d’ara poc probable, la possibilitat segueix sobre la taula fins que arribi la inhabilitació de Torra en les properes setmanes. Serà llavors quan, definitivament, s’obri la ‘batalla’ per ocupar la plaça de candidat efectiu de JxCat a la Generalitat i quan la distància entre Torra i Puigdemont podria ja evidenciar-se.