Des que l'ex president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va abandonar el territori espanyol l'octubre de 2017, s'ha parlat molt sobre la caducitat del seu DNI. El dia 'D' és, precisament, aquest dilluns, 3 de febrer de 2020: el document d'identitat de Puigdemont deixa d'estar en vigor i per renovar-lo caldria que viatgés a Espanya, circumstància que podria comportar la seva detenció immediata —un risc que Puigdemont no correrà.
[predef]diari-de-catalunya-87[/predef]
L'ex president de la Generalitat i actual eurodiputat viurà a partir d'aquest dilluns, doncs, amb el DNI caducat, cosa que pot comportar-li traves burocràtiques quan hagi de fer alguna gestió administrativa. Ara bé, més enllà d'haver d'impediments administratius menors, quina implicació té això en la seva llibertat de moviments? I en el seu dret a vot i a ser escollit?
Els viatges, amb el passaport
Pel que fa als viatges, Puigdemont podria seguir amb la llibertat de moviments de què disposa actualment. Fins ara, tan sols ha visitat països que formen part de l'espai Schengen, és a dir, pels quals no ha necessitat passaport per accedir-hi i n'ha tingut prou amb el DNI. Ara, podrà seguir fent-ho, però utilitzant el passaport, del qual es desconeix la data concreta de caducitat si bé en una entrevista, Puigdemont va dir que «va molt més enllà de 2020».
Carles Puigdemont podrà, doncs, seguir viatjant. La possibilitat que pugui perdre el passaport és gairebé nul·la, ja que la llei només permet retirar-li a una persona que es troba a disposició de la justícia espanyola o bé en casos de manipulació. Com que no es dona cap de les dues circumstàncies, Puigdemont està emparat pel reial decret 896/2003 que li assegura disposar d'aquest document fins que caduqui. Llavors, és clar, ja seran figues d'un altre paner.
Puigdemont podria presentar-se a les eleccions
Més enllà dels viatges, hi havia dubtes sobre si Puigdemont pot votar i presentar-se a les eleccions amb el DNI caducat. Pel que fa al dret a vot, per exercir-lo ha de trepitjar territori espanyol o alguna ambaixada, cosa que suposaria un risc de detenció en ambdós casos. Tenint en compte la improbabilitat que l'exerceixi, el cert és que Puigdemont —i qualsevol altre ciutadà— podria votar perfectament amb el DNI caducat perquè només serveix per ser identificat, i també ho podria fer amb el carnet de conduir o el passaport.
El dubte més gran que existia al voltant de la data del 3 de febrer de 2020 és si Puigdemont podria presentar-se a les eleccions o no. I el cert és que la Llei Orgànica del Règim Electoral no detalla com a causa d'impediment de concórrer a unes eleccions el fet de tenir el DNI caducat. Un dels requisits per presentar-se és tenir la nacionalitat espanyola, però aquesta condició no es perd amb la caducitat del document d'identitat.
Per si no n'hi hagués prou, però, existeix un antecedent de la Junta Electoral Central al qual s'agafaria Puigdemont en cas que una reinterpretació de la llei li impedís concórrer als comicis. El mes de maig de 1999, a instàncies de la representant del PP en aquest òrgan, Pilar Busó, va resoldre que «per identificar a un candidat s'ha d'admetre el DNI, fins i tot si està caducat». Sembla clar, doncs, que Puigdemont podria seguir sent candidat a les eleccions si així ho vulgués. Tot i això, atesa la situació en què es troba, hi ha espai per la incertesa: la justícia podria trobar escletxes per impedir-ho i la caducitat del DNI en podria obrir una.