La crisi sanitària del coronavirus ha afectat la totalitat del planeta i ho segueix fent avui dia, mentre la ciència treballa sense descans per poder trobar la vacuna que acabi amb l'autèntic calvari que està suposant aquesta malaltia. A Espanya hem pogut conèixer històries realment dramàtiques de persones que han mort a causa de la pandèmia; de parelles que han perdut els seus companys de vida; o de famílies que ploren la mort dels seus éssers estimats.
Avui, coneixem una història que ens arriba des de l'Equador però que ha fet la volta al món pel terrible testimoni que narra Silvia Guzmán, que va perdre al seu marit, Félix Merchán, a causa de virus. Una duríssima notícia agreujada pel que va passar en les setmanes següents amb el seu cadàver, tal com recull 'Periodista Digital'.
Félix Merchán va morir l'1 d'abril
Segons el relat de Silvia Guzmán, Félix Merchán va començar a trobar-se malament de forma sobtada, una matinada cap a les tres del matí, i va començar a notar que li costava respirar. L'arribada a l'hospital del Guasmo Sud de Guayaquil ja va ser dramàtica: «Els pacients estaven tirats aquí a la bona de Déu. Era com estar en una guerra, però una guerra sense armes, una guerra biològica». Dies després, la seva situació es va agreujar. «Mami, d'aquesta no surto. Vull que et cuidis molt i que recordis que jo sempre estaré per a tu», van ser les seves últimes paraules abans de morir en els braços de la seva dona a les deu del matí del passat 1 d'abril.
Va començar llavors el procés de retirada del cos. Guzmán va ser expulsada de l'hospital i citada per recollir el cadàver del seu marit. La seva sorpresa va arribar en entrar al dipòsit de cadàvers. «Hi havia molts cossos per tot arreu, no sabien ni on posar-los. Era com estar veient Walking Dead. Eren a terra, era horrible. Els tenien en uns contenidors que no estaven refrigerats. Aquí arribaven tots els que van morir a casa seva i els que estaven escampats als carrers», comenta en el seu relat.
En una de les sales, els operaris treien els cadàvers dipositats en cambres frigorífiques de 80 a 80 per a la seva identificació. Es formaven cues de famílies que volien recuperar les restes dels seus éssers estimats. Una situació dramàtica i absolutament lamentable. «Això era un caos. La gent obria les fundes, hi havia cossos descompostos. Si haguessin tingut un bon maneig dels cadàvers, cada un amb el seu nom, com deu ser, res d'això hauria passat», narra Guzmán.
El seu cos no va aparèixer fins al 23 de juny
El primer dia, no va trobar el cos de Félix... Però tampoc l'endemà, ni l'altre... van passar les setmanes i mai en el dipòsit de cadàvers va poder recuperar el cos del seu marit. Dies després, el govern equatorià va tancar les morgues i va comunicar que enterraria els cossos de què disposava a cementiris comuns, informant els familiars del punt en què es faria la sepultura perquè poguessin saber on enterraven els cossos dels seus familiars.
Van passar les setmanes i Silvia Guzmán no rebia cap notificació sobre el cos del seu marit. Va ser aleshores quan va iniciar la seva batalla legal al costat de diverses famílies en la mateixa situació: manifestacions, accions jurídiques, pressió social... Tot va concloure fa unes setmanes. «Fins que un dia em diu el doctor i em diu 'senyora Silvia trobem al seu marit'. Era el 23 de juny. Jo em vaig posar a plorar i el forense em va dir que anés a l'altre dia, a les dues de la tarda, a reconèixer al meu marit. L'endemà vam anar amb el meu cunyat i el forense ens va ensenyar unes fotos del cos. Era ell. Aquí estava ell amb la seva roba, amb parts de la cara que se li podien reconèixer, estava el tatuatge en el seu braç esquerre amb el símbol del ying i el yang».
Guzmán va poder, a la fi, trobar el cadàver del seu marit i pròximament li donarà sepultura definitiva. «El meu marit sempre va estar en els contenidors del dipòsit de cadàvers de l'Hospital del Guasmo i ningú ens va voler ajudar. Plorava i li preguntava a Déu 'per què'». Una situació realment trista que ens deixa un virus que marcarà per sempre les nostres vides.