El nombre de pares que donen diners a demanda en lloc d'una paga ha anat en augment en els últims temps. És aquesta una bona opció? La clau no està tant a donar o no donar paga, sinó en com es dona.
Aprendre el control dels diners
Donar una mica de diners setmanalment als nostres fills és una excel·lent oportunitat que aprenguin a consumir i a estalviar. Per aconseguir això, aquests diners han d'anar acompanyats d'educació.
En un estudi dut a terme als Països Baixos es va trobar que les persones que provenien de famílies a les quals de nens se'ls havia donat una paga i ensenyat a controlar-la estalviaven entre un 16% i un 30% més en la vida adulta.
En aquest mateix estudi també es va trobar que donar la paga sense aquest acompanyament educatiu no millorava l'estalvi en l'edat adulta.
Hem de tractar de complir tres condicions:
- Donar diners suficients perquè pugui adquirir algun bé.
- Assessorar-lo en les compres i l'estalvi.
- Supervisar en què gasta els diners.
De poc serveix donar sermons sobre la importància dels diners i del que ens costa com a pares obtenir-lo si no els hi donem a ells l'oportunitat de controlar-lo. Gastar-se tota la paga en llaminadures en una tarda i no tenir per a l'endemà els ajuda a distingir el que és important del que no ho és tant.
Així, tenen una oportunitat d'aprendre la importància d'estalviar i de desenvolupar la importantíssima demora de la gratificació, el mecanisme de maduració que permet als humans controlar impulsos (ser capaços de resistir-nos a una gratificació immediata a canvi d'una gratificació major en el futur).
En canvi, donar diners sense supervisió pot ser contraproduent. Alguns estudis van trobar que els fills que reben paga sense ser supervisats tenen més risc de consumir drogues, exercir assetjament i tenir sobrepès. Però compte, supervisar i controlar no vol dir recriminar. Comentaris com a «clar, com malgastes els diners, ara no et queden; així mai tindràs res» no ajuden.
Dilapidar tota la paga en xiclets pot ser un error, i de cometre errors s'aprèn. Deixar que s'equivoquin quan aquestes equivocacions no tenen conseqüències greus és una manera d'afavorir l'autonomia en els nostres fills. Serà més útil animar-los i ajudar-los a planificar un estalvi en pròximes ocasions.
L'edat i la quantitat apropiada
Abans de l'educació primària no és massa eficaç donar una paga, però sí que podem ajudar els més petits a desenvolupar el concepte dels diners. Per exemple mitjançant jocs tipus botiga.
En aquests jocs podem interpretar diferents papers «Avui tenim diners i comprem. Avui no tenim tants diners i no podem comprar tantes coses». Amb aquesta mena d'activitats fomentem els conceptes de «per a mi», «per a tu» i «per a després».
Una edat adequada per començar a plantejar-se donar paga és quan els nens adquireixen els conceptes de suma i resta, habitualment cap als set anys. En les primeres pagues els podem demanar que gastin només la meitat i estalviïn la resta en una guardiola. Així, poden veure que estalviar els permet adquirir béns més cars. Una quantitat setmanal és millor que mensual a aquestes edats.
La quantitat vindrà determinada pel nivell maduratiu, les despeses per a les quals està destinada i per descomptat per les possibilitats reals de la família.
En un estudi es va observar que les famílies amb recursos econòmics més limitats donen una major importància al fet que els seus fills adoptin hàbits de consum més eficients. A més, segons aquest mateix estudi, aquestes famílies solen aportar millors models d'estalvi. Pel que la quantitat no és tan important com l'educació que acompanya a la paga.
Condicions per donar la paga
La idea és que tinguin clar que com a pares cobrirem les seves necessitats i ells amb la seva paga els extres. La quantitat de diners generalment augmenta a mesura que el nen creix i assumeix més responsabilitats.
Els adolescents que compten amb maduresa suficient poden tenir una assignació per cobrir les despeses d'oci. L'entreteniment, els viatges i alguna roba poden ser pagats per ells. Per descomptat, podem posar limitacions. Per exemple, els diners de la família no han de gastar-se en cigarrets o altres activitats nocives.
És crucial evitar prestar diners si preveiem que no ho podran retornar. Això dificulta que valorin els diners i afavoreix que es creïn conflictes. Pot ser més recomanable donar aquests diners si considerem que és una cosa rellevant o simplement dir que no en primer lloc, si creiem que no ha de gastar-ho.
Hem de recordar sempre que nosaltres som els adults. Per tant, som responsables de marcar límits i guiar-los cap a un consum responsable.
Tasques domèstiques remunerades?
Si bé és un tema controvertit, l'evidència existent apunta al fet que pagar per fer les tasques de casa no és una bona opció. En un estudi observacional realitzat en famílies dels Estats Units es va observar que donar diners als nens per les feines de casa no era un incentiu eficaç per a la realització d'aquestes.
Els nens que rebien uns diners per contribuir a casa no feien més tasques que aquells que no el rebien. A més, aquelles nenes i nens que contribuïen sense rebre diners, per aquest motiu, lligaven la realització de les feines de casa a valors com el deure i la reciprocitat.
No obstant això, algunes famílies proposen als seus fills tasques diferents de les del repartiment familiar (per exemple, rentar el cotxe) per guanyar uns diners extres. Aquest tipus de treballs podrien afavorir la seva autonomia i la capacitat d'estalvi. No obstant això, no existeix recerca suficient per poder afirmar-ho amb contundència.
La nostra relació amb els diners
Així, en definitiva, les experiències que tenim amb els diners durant la infància influeixen en la relació que tenim amb els diners en l'edat adulta. Donar paga als nostres fills és la millor alternativa, sempre que aquesta vagi acompanyada d'educació i supervisió. La quantitat ha d'anar en funció de les despeses i hem d'ajudar-los a estalviar una part.
Finalment, no hem d'oblidar fer-los veure que la majoria de les coses importants de la vida no tenen a veure amb els diners. Si nosaltres actuem en el nostre dia a dia amb valors associats en deure i l'empatia és més probable que ells també ho facin. Mostrar-nos agraïts fent una abraçada o un somriure en veure que té la taula posada en arribar a casa és més valuós que uns quants euros.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.