Ambient distès i consignes clares a l’Aula Magna del Campus Catalunya. És un dels actes centrals amb motiu del Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència, a Tarragona. L’efemèride és avui dimarts, 11 de febrer, però el programa s’allarga tota la primera quinzena del mes. L’objectiu, reivindicar que les dones científiques, les dones investigadores, encara semblen sovint invisibles. Encara ho són.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La taula rodona aplega a les investigadores Núria Ruiz (química), Marta Fontanals (IPHES) i Sílvia de Lamo (enginyeria química), a la divulgadora Montse Cartanyà i a la periodista Glòria Aznar. Entren diversos joves a l’aula, la majoria estudien Comunicació. Moltes són noies. Escolten, atents. Organitza l’Associació per a la Divulgació Científica al Camp de Tarragona (DivulgaTGN).
«On són les dones?»: les investigadores i científiques de Tarragona reivindiquen la necessitat de ser visibles
Les ponents lamenten els motius que justifiquen que la taula rodona s’hagi de celebrar. «No hauria de ser normal que el fet de donar veu a dones científiques sigui noticiable, però malauradament encara ho és», raona la Montse. La resta d’expertes li donen la raó. «El model d’expertesa i lideratge representat per homes blancs amb americana és arcaic i obsolet, però no ha desaparegut», apunta la Montse. «On són les dones?», es pregunten.
«Les dones investiguen, les dones avancen i les dones fan ciència amb la mateixa qualitat que ho fan els homes», reivindiquen. Però no arriben tan amunt, no se les veu tant. Quatre de cada deu investigadors arreu de l’Estat són dones. El nombre de catedràtics, però, sembla reservat a noms masculins (80% dels casos actuals). «Evidentment, no és una jerarquia paritària», recull la Núria, didàctica, com sempre.
«Crear referents femenins per què les nenes d'avui es puguin identificar i decideixin qui volen ser de grans»
Les ponents recorden una premissa bàsica: «allò que no es veu, simplement no existeix a ulls de la societat». Reivindiquen la importància del llenguatge a les institucions i a la premsa. «Investigadores, científiques o metgesses», exposen. «Serà enormement difícil que una nena vulgui ser científica demà si avui no pot identificar-se amb aquesta professió», lamenta la Sílvia, qui no s’amaga d’haver-se sentit sovint desplaçada de la partida en la seva trajectòria acadèmica.
Preguntes curioses dels futurs comunicadors i comunicadores de la sala. Prendre consciència d’una realitat deformada, endarrerida i descompassada als temps actuals, és el primer pas per projectar-ne una de diferent. «El contrari a la discriminació és obrir portes, és traçar un camí», exposa de Lamo. Crear referents, insten. Visibilitzar-les.
Les divulgadores de Tarragona rebutgen les quotes i reivindiquen el talent femení
Les científiques creuen que la rèmora cultural que arrossega la societat actual ve de moltes dècades enrere, i que encara costarà Déu i ajuda de revertir. «El nostre món està canviant i les noves generacions creixen amb nous aires, però encara queda moltíssima feina a fer», proposa Ruiz. Una feina compartida per tots i totes, matisa.
Insisteixen, per activa i per passiva, que no volen ser quotes. Que els noms femenins comencen a aparèixer en congressos femenins, però que sovint ho fan «pel fet de comptar amb una dona a la graella, en lloc de fer-ho per comptar amb una experta». Demanen mirades igualitàries per poder treballar de forma igualitària. Superar la pantalla del gènere per assolir un context d’oportunitats sa i pur. «Demanem no haver de demostrar més que ells, demanem que se’ns escolti amb la mateixa atenció que a ells», se suma la Marta.
«Més visibilitat, més feminisme, més futur!»
La trobada obre la porta a reformular el concepte de «lideratge», a desmasculinitzar-lo i a recordar que «l’autoritat» sovint associada al perfil arcaic d’home investigador necessita una revisió. «Reconèixer els lideratges femenins com uns lideratges no només vàlids, sinó també necessaris», conviden. Entendre la ciència com un model de treball menys competitiu, amb menys testosterona i donar-li la benvinguda al segle XXI.
De la maternitat a la presència pública, sense oblidar l’impacte del masclisme explícit i de l’implícit. Els actes de l’associació seguiran durant tota la setmana a Tarragona i Reus per recordar que les dones també fan ciència, bona ciència, i que els temps corren a favor. «Més visibilitat, més feminisme, més futur!», reivindiquen les organitzadores de l’acte. Les científiques de Tarragona demanen veu, demanen atenció i demanen pas. Per elles i per les que han de venir.