Per tal de crear nous tractaments més efectius en malalties humanes, les tècniques per obtenir un polímer —una macromolècula formada per un conjunt de molècules més petites— permeten que, aquestes molècules més petites es puguin modificar fàcilment fent que hi hagi partícules que portin el fàrmac que es vol en cada cas.
Ara, investigadors del grup de recerca en Polímers Sostenibles de la Universitat Rovira i Virgili, juntament amb investigadors la Universitat de Pennsilvània, han dissenyat una família d'iniciadors hidrofòbics degradables que permeten obtenir polímers sensibles a un o diversos estímuls biològicament rellevants.
Amb aquest disseny, s'ha pogut formular en aigua partícules de mida nanoscòpica que poden guardar petites molècules en el seu interior i alliberar-les més tard quan estiguin en ambients àcids, reductors o sota irradiació amb llum ultraviolada. Per exemple, aquestes nanopartícules es podrien utilitzar com a portadors de fàrmacs antitumorals en el cos humà i així, només alliberarien aquest fàrmac en zones on el pH és lleugerament més àcid, és a dir, en teixits cancerosos.
Aquesta tècnica permet un tractament menys agressiu i més focalitzat en la zona afectada
Així doncs, amb aquesta nova tècnica es podria controlar molt millor l'alliberament de fàrmacs per tal de crear tractaments menys invasius i més eficients a partir de medicines que ja existeixen. Els reptes pretenen millorar la poca solubilitat d'alguns fàrmacs hidrofòbics en aigua (que repelen l'aigua) per tal de controlar l'alliberament d'aquests fàrmacs i maximitzar l'efectivitat del tractament.
Les partícules que han desenvolupat tenen l'avantatge que el seu cor és hidrofòbic i la corona és hidrofílica (soluble en aigua). Així doncs, el cor hidrofòbic permet encapsular el fàrmac i la corona fa que les partícules siguin solubles en aigua. Això, sumat amb la seva propietat intrínseca estímul-resposta permet que s'alliberi el principi actiu exclusivament a la zona on es trobi l'estímul, en el cas d'aquesta recerca, als teixits cancerosos.
El nou estudi publicat a la portada de la revista Biomacromolecules
Fins aquest moment, ja s'havien desenvolupat altres polímers amb aquesta finalitat, però aquest nou disseny té un valor afegit des del punt de vista de simplicitat. Per fer el polímer, abans es requerien dos monòmers (les molècules més petites que formen els polímers), un hidrofílic i un hidrofòbic. Ara, els investigadors d'aquest nou estudi han creat el polímer combinant els iniciadors desenvolupats amb un únic monòmer biocompatible hidrofílic.
Segons un dels investigadors de la URV, Gerard Lligada, aquesta aproximació sintètica destacada per la seva simplicitat i versatilitat: «Els resultats d'aquesta recerca bàsica ens han animat a buscar altres col·laboracions multidisciplinàries per tal d'estudiar l'aplicació d'aquests polímers en el diagnòstic i tractament de patologies humanes».
Aquesta investigació ha estat publicada en la portada del darrer número de la revista 'Biomacromolecules' de la Societat Americana de Química. L’encapçalen els investigadors de la URV Gerard Lligadas i Adrian Moreno i Virgil Percec de la Universitat de Pennsilvània (Filadèlfia) un dels referents mundials en química supramolecular i polimerització radicalària controlada. La utilització d’aquest disseny ha estat publicat a la revista 'ACS MacroLetters'.