La història de Montse Pérez Llamas és d'aquelles inversemblants, que sembla que no puguin tenir cabuda a la nostra vida real. Però passen. La barcelonina va marxar de vacances sense saber que una família d'okupes d'origen turc s'instal·laria a casa seva mentre era fora. El seu testimoni al programa 'Espejo Público' d'Antena 3 ha escandalitzat tothom. Montse assegura estar vivint un veritable malson. I és que, de moment, ha hagut de tornar a viure a casa de la seva mare i els okupes s'han fet reis del seu pis.
La família s'ha adjudicat ni més ni menys que un pis amb piscina i vistes al mar en plena Diagonal de Barcelona. Montse va marxar a Cadis, a Andalusia, i en tornar, no només s'ha trobat sense casa, sinó també denunciada pels propis okupes per amenaces. I el drama continua. La víctima s'ha gastat ja més de 15.000 euros en dues empreses dedicades a 'desokupar' habitatges, però encara no han aconseguit fer fora la família turca.
Els okupes l'han denunciat per amenaces
Els problemes per recuperar el seu pis són, bàsicament, dues criatures que formen part de la família okupa. Si hi ha menors pel mig, el procés es complica, la llei els empara. I la desesperació de Montse augmenta dia a dia. Però això no és tot. Montse, a més de la víctima, és la denunciada en el cas.
Els okupes l'acusen d'haver-los amenaçat i haver-los tallat la llum i l'aigua. I és veritat que els va prendre els comptadors, però la família ja en té de nous. I a més, han canviat el pany de la porta perquè ningú més pugui accedir a l'habitatge. Totalment desprotegida, Montse tem perdre davant dels jutjats: «Jo no puc entrar a casa meva perquè és violació de domicili. La meva vida, la meva dignitat, la meva il·lusió i el meu esforç està allà dins», explica Montse, recordant el seu pis.
«Soc un dels milers d'afectats a tota Espanya. Em trobo situacions molt greus que em fan moltíssima pena. Pago tots els meus impostos», denuncia. Montse es mostra indignada per haver denunciat els fets a comissaria i trobar-se que els okupes tenen tots els drets que precisament ella no té. «Cada dia m'aixeco plorant, quan aquesta gent que viu gratis a casa meva se'n riu de mi i de tot el país», acaba. Només li queda seguir lluitant per recuperar el que és seu.