Les ocupacions d’habitatges estan a l’ordre del dia. Segons les darreres dades, al voltant d’uns 12.000 propietaris a l’any pateixen l’ocupació dels seus domicilis, és a dir, que cada dia s’ocupen aproximadament 33 habitatges. La legislació actual dificulta el desallotjament dels okupes i s’entra a un llarg procés judicial que dura molts mesos. El següent cas però no ha durat mesos sinó anys. El Español publica el cas d’Irene García Roldán, una dona de 40 anys que pateix l’ocupació del seu pis en propietat des de fa 16 anys.
La dona, que pateix una greu malaltia degenerativa, viu amb un lloguer social i amb una ajuda de 430 euros mentre que una okupa viu de manera totalment gratuïta al seu pis de 110 metres quadrats. Per la seva minusvalidesa Irene necessita un habitatge adaptat a les seves necessitats i la seva mobilitat reduïda. «Necessito estar molt temps a l’aigua, en una banyera molt gran», indica. Per aquest motiu, l’any 2004 va comprar el pis amb una hipoteca però les coses no van anar com s’esperaven i es va veure obligada a llogar l’immoble acabat de comprar.
Al pis, situat al carrer número 136 del carrer Costa Fornaguera de Barcelona, hi viu una dona que va pagar les tres primeres mensualitats i que després ja va deixar de pagar. Des de llavors ja han passat 16 anys.
El desallotjament no es va arribar mai a produir
El desallotjament de l’okupa estava programat per l’any 2017 però per causes que es desconeixen mai es va arribar a produir i la causa va ser arxivada. L’advocada d’Irene García ja ha presentat un escrit per sol·licitar la reobertura de la causa i la reactivació del desallotjament. La petició està aturada a l’espera que el jutjat torni a la seva activitat habitual.
D’altra banda, l’afectada explica que es va posar en contacte amb l’empresa Desokupa però aquests, coneixent la seva situació, van desaconsellar la contractació dels serveis perquè era difícil garantir el desallotjament de l’okupa. «Fa molts anys que hi viu i per molt que tu ofereixis 3.000 euros per marxar de la casa, no la podràs fer fora. Ell em va dir: Tu faràs un esforç molt gran per estalviar 3.000 euros que segurament ella no els accepti. És prostituta, segurament tingui més diners que tu al banc. Així de clar m’ho va dir».