El 25 d'octubre el govern de Pedro Sánchez va decretar un nou estat d'alarma que atorgava a les comunitats autònomes la potestat de dictar totes les mesures de seguretat i restricció que consideressin oportunes per frenar els contagis. D'aquesta manera entrava en joc una nova mesura que ja s'estava imposant en altres països de la Unió Europea: el toc de queda.
Junt amb aquesta mesura, es van anar sumant moltes més com el tancament de l'hostaleria en algunes ciutats, que van provocar la ira dels empresaris hostalers i la ruïna per a molts d'ells. Tot això succeïa mentre els contagis seguien pujant i algunes autonomies demanaven autorització per decretar el confinament domiciliari. Una petició que l'executiu va negar rotundament, ja que el nou estat d'alarma no ho contemplava i caldria canviar-lo.
El Ministeri de Sanitat reiterava una vegada i una altra que el confinament no entrava en els plans i que calia esperar per saber si les mesures adoptades després d'aquest nou estat d'alarma tenien efectes positius sobre l'avanç de la pandèmia. Mentrestant, els hospitals s'anaven omplint fregant el col·lapse sanitari, per a desesperació dels professionals que veien com el malson de la primera onada es tornava a repetir.
Toca fer balanç
Tres setmanes han passat ja des d'aquell 25 d'octubre, suficients per començar a avaluar l'abast que han tingut les mesures de restricció imposades. Ara toca que el govern i els representants de les comunitats autònomes debatin sobre si el toc de queda, la limitació en reunions i el tancament de l'hostaleria, entre altres mesures, han valgut per alguna cosa o es necessiten unes mesures més dràstiques.
Salvador Illa, ministre de Sanitat, reiterava que encara era aviat per conèixer els resultats i que es necessitaven entre «dues i tres setmanes». El confinament domiciliari és una mesura molt dràstica que cal valorar en tots els seus aspectes i que des de l'executiu volen evitar. «Intentarem que això no arribi» assenyalava Carmen Calvo, vicepresidenta primera del govern, sobre el confinament domiciliari.
Després de les últimes dades sobre l'evolució de la pandèmia, l'executiu es mostra prudent davant d'una possible «fase d'estabilització» que sembla haver experimentat la segona onada. Els indicadors posen en relleu que aquest segon estat d'alarma sembla haver resultat efectiu, però encara no es pot cantar victòria.
Salvador Illa té dubtes
El ministre de Sanitat no està del tot convençut sobre els bons resultats que a poc a poc es comencen a observar. Illa observa el que està succeint en altres països europeus, on la situació és molt greu i no pot evitar pensar que possiblement Espanya viurà el mateix en els pròxims mesos.
«Les dades han de baixar més» assegurava Salvador Illa sobre el progressiu descens que s'ha experimentat. Sobre les pròximes Festes de Nadal, el ministre no va voler aventurar-se a dir gran cosa, ja que és difícil saber com es comportarà la pandèmia: «La situació és complicada» assenyalava.
Cal esperar una mica més
Castella i Lleó, País Basc, Andalusia i Astúries han demanat en diverses ocasions que el govern els habiliti per decretar un confinament domiciliari de la població. Una petició que l'executiu no accepta i els demana «esperar i aguantar» fins a conèixer el resultat de les mesures restrictives ja imposades.
La millora que s'ha experimentat ha donat ales al govern per seguir confiant que no és necessari arribar al confinament domiciliari. Ara bé, la por es fa present i no es vol arribar als límits del passat mes de març, i per això algunes comunitats continuen posant sobre la taula la possibilitat de confinar. Però tocarà esperar uns dies més per saber si definitivament no hi ha més opció.