L'arpella comuna ha tornat al Delta de l'Ebre després de quatre dècades. Així ho han confirmat els tècnics del Parc Natural, que han identificat els nius de dues parelles de l'espècie rapinyaire diürna aquest mes de juliol després d'observar els vols nupcials típics en aquest tipus d'ocells a les zones de Vilacoto i l'Encanyissada. En aquest sentit, la nidificació es va confirmar en albirar dos polls volanders per la zona. També s'ha observat els mascles portant preses cap als canyissars on haurien nidificat.
Quaranta anys sense aquestes aus reproductores
L'arpella comuna és un rapinyaire diürn de mida mitjana que sol viure en zones humides. Fins a principis de la dècada dels seixanta era una espècie nidificant abundant al Delta, amb prop d’una vintena de parelles. Llavors, la població reproductora local va patir una davallada catastròfica als anys seixanta a causa de pràctiques il·legals per caçar-les, per la ingestió de perdigons de plom i per l'ús d'esquers enverinats, fins al punt que al Delta, es va extingir.
Aquesta situació va afectar també el global de la població europea, i a començament dels anys vuitanta ja només es coneixien dues parelles nidificants. A la dècada dels noranta van augmentar de nou les poblacions migradores i hivernals d'arpella comuna, però no reproductores, que han arribat a superar els 500 exemplars en els últims deu anys. El registre més alt va ser l'hivern de 2017 amb 607 exemplars.
Preocupen les transformacions agrícoles que afecten les zones de nidifació
També es va mantenir un petit contingent d'ocells immadurs estiuejants que no arribaven a reproduir-se, i va ser només a la plana de Lleida on es va recuperar la població reproductora, on actualment habiten unes 200 parelles reproductores. Per aquest motiu, el Parc Natural celebra la recolonització d'aquesta au al delta de l'Ebre com a espècie reproductora.
La principal amenaça ara són les transformacions agrícoles que afecten les àrees de caça al voltant de les zones on nidifica. Es tem que l'ús encara habitual de perdigons de plom en les zones cinegètiques dels arrossars pugui interferir negativament en l'assentament de potencials nous reproductors.