Les eleccions generals d'aquest diumenge han deixat una Espanya tenyida de vermell amb la contundent victòria del PSOE que ha aconseguit 123 diputats que li permetran governar; amb pactes, sí, però amb comoditat i amb la legitimitat de qui ha obtingut gairebé el doble de diputats que la segona força. Ara haurà d'escollir socis de govern al sector del constitucionalisme i el 155 o al cantó de l'esquerra postcomunista i de l'independentisme. Hi haurà dies i temps per anar seguint els esdeveniments polítics i quin govern s'acabarà de configurar per pilotar l'estat durant els pròxims anys.
També hi haurà temps per analitzar la derrota sense pal·liatius del Partit Popular, a tots els nivells i amb la seva pràctica desaparició de Catalunya. O per veure si VOX acaba agafant el lideratge de la dreta espanyola amb la irrupció al Congrés amb 24 diputats o per contra és Ciutadans, amb la seva notable pujada, qui acaba erigint-se com el pilar sobre el qual pivota el centredreta espanyol. En qualsevol cas, el que sembla clar, poques hores després de veure els tebis resultats obtinguts és que la fragmentació del vot i el repartiment de papers, a la dreta, no li ha sortit bé.
A Catalunya, la gran triomfadora ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. Una victòria, històrica, contundent i clara amb més d'un milió de vots, 15 diputats i un missatge clar cap a la resta d'Espanya: Diàleg sí, renúncies no. Catalunya, que ha votat amb els principals líders dels partits sobiranistes empresonats i amb el judici del procés al Suprem com a teló de fons ha obtingut uns resultats, també els del PSC i fins i tot els de Junts per Catalunya que ha aguantat l'envestida malgrat els pitjors presagis, que dibuixen amb nitidesa l'escenari per on ha de transcórrer ara l'acció: el diàleg, la negociació i la definició pactada i negociada de cap a on hem d'anar i de quina ha de ser la relació que han de tenir Catalunya i Espanya els pròxims anys.
En clau tarragonina, la tònica és similar. Esquerra ha arrasat i el PSOE ha triomfat. L'escenari que volen els votants, que han votat molt més que en les últimes cites electorals, ha quedat ben clar a tots els nivells. Ara torna a ser el torn dels polítics, de rebaixar el to bel·ligerant de tots plegats durant la campanya, d'agafar les regnes de la situació, asseure's i parlar més entre ells i de forma més constructiva del que ho han fet aquests últims temps.