Personalitats del món polític, artístic i periodístic s’han posicionat sobre els possibles pactes postelectorals a l’Ajuntament de Barcelona i han signat manifestos creuats. D’una banda, personalitats com Joan Tardà, Simona Levi i David Fernández han donat suport a un text en defensa d’un pacte entre Ernest Maragall i Ada Colau, mentre que de l’altra, altres noms reconeguts com Javier Pérez Royo, Marina Subirats o Carla Simón han signat a favor d’un tripartit entre ERC, BComú i el PSC.
El primer manifest, que advoca per un pacte entre les dues forces més votades en les eleccions, reclama «un govern fort, d’esquerres i compromès amb els drets civils i democràtics». Per contra, el text que defensa un tripartit aspira a situar un govern «estable» al consistori.
Demanen que es garanteixin «els drets socials de la ciutadania»
Les personalitats que han signat un manifest a favor d’una aliança entre Maragall i Colau reclamen que es formi un govern «obert a acords» que tingui com a objectiu «garantir els drets socials de la ciutadania», com ara l’habitatge, el treball amb salaris dignes, l’educació, la cultura, la mobilitat, la lluita contra el xoc climàtic i la contaminació i el feminisme, entre d’altres.
En aquest sentit, el text destaca l’«àmplia coincidència programàtica» entre ERC i BComú en aquestes matèries i defensa que un pacte entre les dues forces seria «l’opció més natural» i que garantiria millor la governança de Barcelona. «Demanem que negociïn amb generositat i posin la ciutat i la seva gent al centre», reclama el manifest.
Volen «una sortida dialogada i acordada» per al procés
D’altra banda, aquelles personalitats favorables a un tripartit entre ERC, BComú i el PSC subratllen la «tradició progressista» de Barcelona i emplacen les tres forces d’esquerra a formar un govern «estable» per als pròxims quatre anys que impulsi «polítiques d’equitat social, feministes, de foment de l’habitatge assequible, de suport a l’economia social i de millora ambiental».
Així mateix, en relació al procés català, el text demana que l’Ajuntament de Barcelona cerqui «una sortida dialogada i acordada» al conflicte, tot defugint de la «judicialització de la política» i abandonant la «dinàmica estèril dels fronts polítics contraposats».